Foc i cova

De vegades no necessito que m’expliquis com t’ha anat el dia, ni que facis un repàs de tots els temes que tenim pendents… Tan sols en tinc prou amb que em diguis què vas aprendre ahir, mentre compraves al mercat, o que em parlis d’algun dels teus desitjos que s’han quedat a mitges. Que caminis…

Huracans

Habitar-se de vegades és esgotador, no trobes? A cops s’encallen sensacions i pensaments que reboten com una piloteta contra les parets del cap. La sortida està indicada amb senyals lluminoses que fan pampallugues, però tan se val, millor marejar-se i vomitar. Després ja obrirem la porta. Em sorprèn que en aquestes alçades encara em persegueixi…

Nus

Avui he somiat que em recitaves versos des de l’ampit de la finestra. De fons, el dia s’apagava. Desitjava cadascun dels teus mots. Els pronunciaves fluix i després t’engrescaves. Jo reia, per provocar-te. El roig del cel esclatava i tu em parlaves de revolta i així, a poc a poc m’encenia, perquè la revolta m’escalfa….

Sobre el procés creatiu

Encara no sé massa cosa del meu procés creatiu, fa ben poc que m’he atrevit realment a explorar-lo. Del que he descobert fins ara és que m’assalten frases, idees esporàdiques, al mig del carrer, a la dutxa, mentre faig el finar o miro els núvols. Les atrapo al vol i les escric ràpid, per a…

Infinita

Vols que et digui una cosa bonica? Ets infinita.  

Ai, l’amor!

L’amor no és com ens havien dit. En ocasions pot ser millor, però no és com ens havien dit. No el pots posar en un compartiment estanc i dir que és això o allò. No segueix el guió de les pelis de dissabte després de dinar; escenes amb olor a sobretaula, que de tant engolir…

Amigues arbre

Tinc una amiga que reposa en un marge de riba assolellat. Des del seu racó es veuen passar tots els matisos de les estacions de l’any: el groc dels camps a l’estiu, palla seca; l’ocre taronjós de les muntanyes quan arriba Tots Sants; aquell verd fosc deslluït de l’hivern, i els esclats de la primavera….

Dilluns

Sovint l’ansietat torna a vèncer, encara que sigui momentània. Passa quan els fets es torcen i no prenen el rumb que esperava. Per un moment m’absorbeix la frustració i el desig de que el transcurs de les coses sigui diferent. Amb el temps he après a identificar quan això passa i procuro posar-hi remei. Respirar….

Ser bandada

Ser bandada per córrer salvatges i arrecerar-nos plegades de vents i tempestes. Caminar compassades mentre escrutem el territori. Ensenyar les dents quan fa falta. Ballar la vida, però també plora-la vora el caliu d’una foguera. Fixar la mirada, amb ulls mig clucs, seguint l’instint d’una cacera col·lectiva. Udolar sota la claror de lluna plena.  Abraçar-nos,…

Pum!

Érem terratrèmol, caos. I jo m’hi vaig llençar de cap. Ho volia viure sense matisos. Però si em preguntessin si ho tronaria a fer, ara mateix respondria que no. És cert que no aspiro a un amor diluït, però tampoc vull un amor que m’esgarrapi les entranyes i que després no es quedi per frenar-me…

Passaports

La comunicació és un dels meus puntals. Però el periodisme no és la meva vocació, tan sols és l’excusa perfecta per apropar-me a realitats que d’entrada em serien vetades. És el meu passaport. Un cop dins m’agrada moure’m com una antropòloga per observar les situacions diverses i els seus ritmes. Aquest blog és el meu…

Calaixos

De tant regirar endins, he acabat com un calaix desendreçat. Com m’agrada posar ordre.