Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per…
Categoria: Textos
Sacsejades
Sóc una de les tantes persones que tornarem a Catalunya passat l’1 d’octubre. Ni jo ni la meva companya de viatge podrem votar perquè no tenim cap residència fixa a l’estranger, simplement ens dediquem a viatjar. Aquests dies ens han enganxat ben a tocar de la serralada de l’Himàlaia i la pluja i el cansament…
Memòria en reconstrucció
Fa uns dies que caminem pel districte de Rasuwa, a la regió del Langtang, on es troba el Parc Nacional del Langtang i el seu pic més alt, el Langtang Lirung (7.270m). Prop d’aquí hi ha un dels vuit mils, el Sisha Pangma (8.027m), ja dins de territori tibetà. Estem a tocar de la frontera….
29 en lluna plena
Enceto els 29 després de passar més d’una setmana als peus de la serralada de l’Himàlaia. He caminat sota l’esguard de cims monstruosos, encara que molts cops restaven ocults rere la boira densa i brillant. Tot i això, n’he pogut admirar diferents perfils i cantons quan el cel s’obria de cop, després d’una llarga espera…
Brúixoles
Article publicat al número 435 de La Directa. Recordo quan ens estimàvem sense artificis, m’enfilava damunt teu mentre jeies recolzat en una roca i buscava el teu batec càlid a l’entrecuix. Els meus pits encara et miraven altius sota la camisa i tu t’hi aferraves fort amb les mans. Portàvem l’olor de riu enganxada al cos, verda…
S’obre el teló…
… sona de fons una cançó de la Oreja de Van Gogh que taral·legen un grup de veus heterogènies que intenten reparar un edifici mig enderrocat per una forta sotragada. Són veus que es parlen en un mateix idioma mentre intenten incorporar frases i paraules d’una sonoritat aliena. És el quart més del 2074 en…
Escenes quotidianes
Per mi el feminisme s’ha convertit en una forma de viure i veure la vida, amb un filtre de color violeta a la mirada. Està present en tots els aspectes de la meva quotidianitat i travessa amb diagonal les meves lluites, que són les nostres. La veritat és que no em predomina la teoria ni…
Mudar
Omples caixes de vida passada per llençar-les, guardar-les o bé obrir-les de nou, però ja no al mateix lloc. Sobre el cartró apuntes amb rotulador permanent tot allò que hi deixes dins, és la teva manera d’entendre el món, i les ordenes segons el valor i l’ús que tenen per tu. Saps que, inevitablement, algunes…
Dret d’admissió
En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…
Aquestes pors que no són meves
Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors…
Cançó a Anna
Un dia em vas dir que de tots els racons del món, preferies l’alta serenor dels camps espigats. Que quan no podies més tancaves els ulls i et transportaves de nou a paratges d’infantesa. I em dol i em dol perquè totes les coses que passen passen sense tu. I em dol i em dol…
Cau de llobes
Sota un quart de lluna creixent i amb les flames espurnejant al rostre, decidim cremar tot allò que no ens serveix. Llencem a la foguera, una rere l’altra i pausadament, paraules, accions i actituds que deixem enrere. – Jo cremo les relacions poc cuidades – pronuncia amb fermesa una de les llobes. – Jo cremo…
Muntanyes de paraules 