Salvavides

Una promesa carmesí et regalima pels llavis. Apropes la boca al meu lòbul esquerre i nombres un mot compost que parla de vida, d’aferrar-s’hi. Ho dius en un ofec, amb certa urgència, mentre el teu cap vacil·lant s’aparta del meu. Però abans m’esgarrapes un tros d’orella amb la punta de les dents i ensumo la…

Biu blanc

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

La memòria oxidada

Vídeo de la lectura del relat El padrí Miquel va morir a deshora, només en guardo records petits que la memòria s’ha cuidat de transformar. Mans aspres, sempre emmascarades de negre, i una mirada líquida que espurnejava a cops de martell. Ell i les seves eines: el mall, el botavant, l’enclusa, les tenalles… paraules que…