Sant Jordi i Santa Jordina 2022

Aquest Sant Jordi i Santa Jordina compartiré amb vosaltres literatura i primavera: – El divendres 22 d’abril, oferiré un taller d’escriptura creativa a La Pobla de Segur (Pallars Jussà), al Jardí dels Llibres d’Alba Jussà. Serà a les 18h i trobareu més informació al web de l’Ajuntament de La Pobla. – El dissabte 23 d’abril,…

Recital de Poesia als Parcs

A principis d’octubre, el Gerard Vilardaga, el David Caño, l’Elias Porter i jo vam participar en un recital poètic i musical a Farrera (Pallars Sobirà), organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), en el marc de la iniciativa Poesia als Parcs. Ara, podeu assistir al recital de forma virtual, ja que han penjat els nostres…

Natura morta

El vermell, el groc, el taronja. Mentre camino pel bosc, em pregunto per què aquests són els colors de l’avantsala de la mort. Arriba l’esclat i, després, taques que s’escampen rere les parpelles. La petite mort. La natura es prepara per renéixer. Trepitjo la fullaraca que s’ha deixat caure de les branques despentinades. Carrego uns quants…

Salvavides

Una promesa carmesí et regalima pels llavis. Apropes la boca al meu lòbul esquerre i nombres un mot compost que parla de vida, d’aferrar-s’hi. Ho dius en un ofec, amb certa urgència, mentre el teu cap vacil·lant s’aparta del meu. Però abans m’esgarrapes un tros d’orella amb la punta de les dents i ensumo la…

Vitis Vinifera

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

La memòria oxidada

Vídeo de la lectura del relat El padrí Miquel va morir a deshora, només en guardo records petits que la memòria s’ha cuidat de transformar. Mans aspres, sempre emmascarades de negre, i una mirada líquida que espurnejava a cops de martell. Ell i les seves eines: el mall, el botavant, l’enclusa, les tenalles… paraules que…