29 en lluna plena

Enceto els 29 després de passar més d’una setmana als peus de la serralada de l’Himàlaia. He caminat sota l’esguard de cims monstruosos, encara que molts cops restaven ocults rere la boira densa i brillant. Tot i això, n’he pogut admirar diferents perfils i cantons quan el cel s’obria de cop, després d’una llarga espera…

Brúixoles

Article publicat al número 435 de La Directa. Recordo quan ens estimàvem sense artificis, m’enfilava damunt teu mentre jeies recolzat en una roca i buscava el teu batec càlid a l’entrecuix. Els meus pits encara et miraven altius sota la camisa i tu t’hi aferraves fort amb les mans. Portàvem l’olor de riu enganxada al cos, verda…

​S’obre el teló…

… sona de fons una cançó de la Oreja de Van Gogh que taral·legen un grup de veus heterogènies que intenten reparar un edifici mig enderrocat per una forta sotragada. Són veus que es parlen en un mateix idioma mentre intenten incorporar frases i paraules d’una sonoritat aliena. És el quart més del 2074 en…

Escenes quotidianes

Per mi el feminisme s’ha convertit en una forma de viure i veure la vida, amb un filtre de color violeta a la mirada. Està present en tots els aspectes de la meva quotidianitat i travessa amb diagonal les meves lluites, que són les nostres. La veritat és que no em predomina la teoria ni…

Mudar

Omples caixes de vida passada per llençar-les, guardar-les o bé obrir-les de nou, però ja no al mateix lloc. Sobre el cartró apuntes amb rotulador permanent tot allò que hi deixes dins, és la teva manera d’entendre el món, i les ordenes segons el valor i l’ús que tenen per tu. Saps que, inevitablement, algunes…

Dret d’admissió

En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…

Aquestes pors que no són meves

Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors…

Cançó a Anna

Un dia em vas dir que de tots els racons del món, preferies l’alta serenor dels camps espigats. Que quan no podies més tancaves els ulls i et transportaves de nou a paratges d’infantesa. I em dol i em dol perquè totes les coses que passen passen sense tu. I em dol i em dol…

Cau de llobes

Sota un quart de lluna creixent i amb les flames espurnejant al rostre, decidim cremar tot allò que no ens serveix. Llencem a la foguera, una rere l’altra i pausadament, paraules, accions i actituds que deixem enrere. – Jo cremo les relacions poc cuidades – pronuncia amb fermesa una de les llobes. – Jo cremo…

Companyia

Trio aquella gent que m’acompanya en els fracassos; en els èxits tothom està disposat a fer-ho.

En blanc

Sembla ser que la textura llisa i clara de les pàgines en blanc espanta, tot i així, és dels pocs espais que ens queden on encara està tot per fer. Serà que estem més habituades a seguir una línia fina i profunda que altres han traçat abans i, és clar, no és fàcil trobar-se davant…

Foc i cova

De vegades no necessito que m’expliquis com t’ha anat el dia, ni que facis un repàs de tots els temes que tenim pendents… Tan sols en tinc prou amb que em diguis què vas aprendre ahir, mentre compraves al mercat, o que em parlis d’algun dels teus desitjos que s’han quedat a mitges. Que caminis…