Aquestes muntanyes són com dinosaures adormits. Els dies de pluja les seves parets regalimen de negre, com si a dins hi cremés foc i supuressin estalzí. De fet, hi ha gent que s’imagina petites fogueres al seu interior, al qual pots accedir des d’alguna bauma i així escalfar-te amb el murmuri de les veus velles…
Categoria: Relats
Temps de xicoies
Primer van ser les dents grises i fredes del motocultor, que queixalada a queixalada m’anaven esponjant, airejant. Tot seguit van venir els fems, em van mesclar amb merda fermentada de bèsties que caguen per sota la cua, per la boca fosca que escup. Encara no havien explotat les xicoies, amb aquella manera que tenen de…
Refugis de paper
Vaig trobar el bosc seguint el rastre de les roses. Ensumava la primavera dolça de les meves muntanyes, de la meva màtria roja i blanca i verda, amb un sol que brilla per igual a totes les carenes, un sol que no en sap de fronteres invisibles, de línies traçades pels altres. Vaig tancar els…
Sant Jordi i Santa Jordina 2022
Aquest Sant Jordi i Santa Jordina compartiré amb vosaltres literatura i primavera: – El divendres 22 d’abril, oferiré un taller d’escriptura creativa a La Pobla de Segur (Pallars Jussà), al Jardí dels Llibres d’Alba Jussà. Serà a les 18h i trobareu més informació al web de l’Ajuntament de La Pobla. – El dissabte 23 d’abril,…
“BioLentes” en imatges
Aquí un recull fotogràfic de l’espectacle “BioLentes” que vam fer a Tavascan amb l’estimada Noemí Busquets Són unes fotos precioses de la @mariaxwolf. Gràcies també a @unaaltrajuny per compartir-les amb nosaltres! Ha estat un repte gran i bonic poder gestar aquest espectacle en el marc del projecte “Art contra les violències de gènere” impulsat pel…
Recital de Poesia als Parcs
A principis d’octubre, el Gerard Vilardaga, el David Caño, l’Elias Porter i jo vam participar en un recital poètic i musical a Farrera (Pallars Sobirà), organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), en el marc de la iniciativa Poesia als Parcs. Ara, podeu assistir al recital de forma virtual, ja que han penjat els nostres…
Natura morta
El vermell, el groc, el taronja. Mentre camino pel bosc, em pregunto per què aquests són els colors de l’avantsala de la mort. Arriba l’esclat i, després, taques que s’escampen rere les parpelles. La petite mort. La natura es prepara per renéixer. Trepitjo la fullaraca que s’ha deixat caure de les branques despentinades. Carrego uns quants…
L’escala cromàtica de la ràbia
[Relat escrit en pallarès, al final del text teniu alguns apunts per sortir de dubtes] Il·lustració: Thalia Lavaill “Avui el meu cos era una massacre televisada” Rafeef Zidah, poeta palestina [Píndola literària recitada per La Directa, també la podeu escoltar aquí] Mira com les meus peus ballen. Mira com dansen amb lo vent, com les…
La llibertat i altres exilis
L’any 1942, Aulus-les-Bains, una població francesa fronterera amb el Pallars Sobirà, va rebre 587 persones jueves al centre de confinament; se sumaven a les que ja havien arribat en els darrers anys. Unes 160 van aconseguir escapar-se creuant els Pirineus amb l’ajuda dels passadors de la vall. Resseguien camins d’esperança, camins de refugi que havien…
Pantigana
“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…
La memòria oxidada
Vídeo de la lectura del relat El padrí Miquel va morir a deshora, només en guardo records petits que la memòria s’ha cuidat de transformar. Mans aspres, sempre emmascarades de negre, i una mirada líquida que espurnejava a cops de martell. Ell i les seves eines: el mall, el botavant, l’enclusa, les tenalles… paraules que…
Quaranta escuts
Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem de la plaça del poble. El pedrís ha anat absorbint tota l’escalfor del sol que es desploma en vertical aquest estiu avançat. Ella recolza l’esquena a la pedra i deixa…
Muntanyes de paraules 