Des del 1936Elles van abandonar la rereguardaamb un gest llibertarii el roig i el negre com a trinxera. Ella està sepultada de silencii a la seva cuneta mai falten les flors.Li tocà una bala ràpida i lluent.Cortesia del general Sagardía. Jo vaig combatre l’exili a pedalades,com a acció de Resistència.Em pujaren a un Tren Fantasmaper…
Categoria: Política
Carta a Samuel
El dimecres 8 de juliol, les amigues del Col·lectiu Voliaina van organitzar a Sort una concentració per denunciar l’onada d’agressions LGTBIFÒBIQUES i l’assassinat de Samuel. Al torn de micro obert, vaig llegir la carta que li he escrit al Samuel, per intentar exorcitzar tota la tristesa i ràbia d’aquests dies: Samuel, T’escric des dels llocs…
3a edició de “Dones al marge”
VÍDEO PER DONAR-VOS LES GRÀCIES!
A la mentida li han caigut les dents, corcades
Recupero un text que vaig escriure el 5 d’octubre des de Nepal per publicar-lo com a opinió per La Burxa. Avui fa 2 mesos que el vaig redactar i és un bon moment per recuperar sensacions i emocions viscudes en unes setmanes intenses que condensen tristesa, il·lusió, incertesa, por i esperança, esperança malgrat tot, com…
Dret d’admissió
En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…
Aquestes pors que no són meves
Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors…
Celebrem la dignitat
Fa poc he vist la pel·lícula Welcome. Narra la història d’un jove del Kurdistan iranià que arriba a Calais (França) per creuar a Anglaterra. En aquesta ciutat xoca amb les enormes dificultats que tenen ell i centenars de persones més per acabar el viatge i començar de nou. Es tracta d’una parada en el camí…
Estancades
Les llàgrimes sense plorar no s’assequen, poden podrir-se estancades, però sempre estem a temps de vessar-les; les llàgrimes no fan mal, les llàgrimes curen. De vegades, per a què brollin necessitem sentir-nos en un entorn segur i cuidat, on poder baixar la guàrdia i respirar. Però hi ha qui no té ni el privilegi de…
L’esperança com a refugi
Text que vaig escriure per La Burxa pocs dies després de tornar de Grècia: Aquest juliol he estat a Grècia i he tornat esmicolada. M’he trencat i ara no sé ben bé com col·locar totes les peces escapçades. La ràbia va agafant embranzida davant la tristesa i la impotència dels primers dies, emocions, però, que…
Muntanyes de paraules 