A la mentida li han caigut les dents, corcades

Recupero un text que vaig escriure el 5 d’octubre des de Nepal per publicar-lo com a opinió per La Burxa. Avui fa 2 mesos que el vaig redactar i és un bon moment per recuperar sensacions i emocions viscudes en unes setmanes intenses que condensen tristesa, il·lusió, incertesa, por i esperança, esperança malgrat tot, com…

Mudar

Omples caixes de vida passada per llençar-les, guardar-les o bé obrir-les de nou, però ja no al mateix lloc. Sobre el cartró apuntes amb rotulador permanent tot allò que hi deixes dins, és la teva manera d’entendre el món, i les ordenes segons el valor i l’ús que tenen per tu. Saps que, inevitablement, algunes…

Dret d’admissió

En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…

Aquestes pors que no són meves

Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors…

Passaports

La comunicació és un dels meus puntals. Però el periodisme no és la meva vocació, tan sols és l’excusa perfecta per apropar-me a realitats que d’entrada em serien vetades. És el meu passaport. Un cop dins m’agrada moure’m com una antropòloga per observar les situacions diverses i els seus ritmes. Aquest blog és el meu…

L’esperança com a refugi

Text que vaig escriure per La Burxa pocs dies després de tornar de Grècia: Aquest juliol he estat a Grècia i he tornat esmicolada. M’he trencat i ara no sé ben bé com col·locar totes les peces escapçades. La ràbia va agafant embranzida davant la tristesa i la impotència dels primers dies, emocions, però, que…