A casa sempre hem tingut tractors. Sempre hi ha hagut algú que cuidava la terra i el bestiar. Ara ho fa el papa, abans ho feien la padrina i el padrí i més abans els pares d’ella, ja que era la pubilla. Jo també vaig ser pubilla durant una temporada que es va allargar quinze anys, però…
Categoria: Reflexió
Estreno secció a Catorze.cat: “A bocafoscant”
Aquest novembre he començat a col·laborar amb el mitjà cultural Catorze.cat. Un cop al mes, us escriure des de la meva cambra pròpia, “a bocafoscant”, que és el títol de la meva secció, que està a dins d’una de més àmplia que s’anomena “Cambres pròpies”. Em fa molta il·lusió començar aquestes col·laboracions. Catorze.cat és un…
Les filles del cor
A continuació podeu llegir tres textos inspirats en les Filles del Cor, unes noies que tocaven i cantaven rere reixes a la Venècia del segle XVIII perquè les dones no es podien mostrar en els escenaris. Van ser educades musicalment als Ospedale (hospicis) de la ciutat, ja que la majoria eren orfes o de famílies…
Des del 1936
Des del 1936Elles van abandonar la rereguardaamb un gest llibertarii el roig i el negre com a trinxera. Ella està sepultada de silencii a la seva cuneta mai falten les flors.Li tocà una bala ràpida i lluent.Cortesia del general Sagardía. Jo vaig combatre l’exili a pedalades,com a acció de Resistència.Em pujaren a un Tren Fantasmaper…
Farrera, un full en blanc
Imagina un paisatge nevat. Ha estat nevant tota la nit, sense parar, lentament, amb parsimònia. Però tu encara no ho saps. Els carrers es colguen a poc a poc, però tu no ho saps, amagant-te sota capes i capes de mantes. Treus tímidament la punta del nas d’entre les flassades. L’habitació està glaçada, els dies…
Embriagada de vida
Un xarrup de vi moscati engrunes dolces.Canto al vast horitzód’una mirada. Al meu davant,un estol de dones alades.Ales amples i blanquesfan pampallugues. Voleien pels rius del vent. Les bates a quadresobertes dels talons al pitcauen enmig d’una pedregadade sabates de xarol. Als meus peus,un banc de dones d’aletes d’aigua dolça em fan pessigolles. I a la cuina,una cuina…
Tots els colors del foc
Camins de bosc em gronxen. Tou bressol. Estar. Sentir-se bedoll, cirerer o heura que puja entremaliada fins al balcó. I aigua que llisca sobre còdols de riu valent. Ànima de gel, brava, espumosa. La molsa enganxada als narius. (Respira) Octubre és energia plana que flota sobre la superfície boteruda de la vall. És quan la…
Carta a Samuel
El dimecres 8 de juliol, les amigues del Col·lectiu Voliaina van organitzar a Sort una concentració per denunciar l’onada d’agressions LGTBIFÒBIQUES i l’assassinat de Samuel. Al torn de micro obert, vaig llegir la carta que li he escrit al Samuel, per intentar exorcitzar tota la tristesa i ràbia d’aquests dies: Samuel, T’escric des dels llocs…
3a edició de “Dones al marge”
VÍDEO PER DONAR-VOS LES GRÀCIES!
Silencis
Encara que en els últims dies el temps hagi marcat el contrari, jo estic instal·lada en un ritme d’hivern. El verb fer el faig anar lent. Descanso llarg, a l’ample, i escric molt. Diuen que el fred arribarà de nou per glaçar-nos les galtes i les puntes dels dits. Això rai! Sabem buscar les estonetes…
Vitis Vinifera
És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…
Pantigana
“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…
Muntanyes de paraules 