Des del 1936

Des del 1936Elles van abandonar la rereguardaamb un gest llibertarii el roig i el negre com a trinxera. Ella està sepultada de silencii a la seva cuneta mai falten les flors.Li tocà una bala ràpida i lluent.Cortesia del general Sagardía. Jo vaig combatre l’exili a pedalades,com a acció de Resistència.Em pujaren a un Tren Fantasmaper…

Farrera, un full en blanc

Imagina un paisatge nevat. Ha estat nevant tota la nit, sense parar, lentament, amb parsimònia. Però tu encara no ho saps. Els carrers es colguen a poc a poc, però tu no ho saps, amagant-te sota capes i capes de mantes. Treus tímidament la punta del nas d’entre les flassades. L’habitació està glaçada, els dies…

Embriagada de vida

Un xarrup de vi moscati engrunes dolces.Canto al vast horitzód’una mirada. Al meu davant,un estol de dones alades.Ales amples i blanquesfan pampallugues. Voleien pels rius del vent.  Les bates a quadresobertes dels talons al pitcauen enmig d’una pedregadade sabates de xarol. Als meus peus,un banc de dones d’aletes d’aigua dolça em fan pessigolles.  I a la cuina,una cuina…

Tots els colors del foc

Camins de bosc em gronxen. Tou bressol.   Estar. Sentir-se bedoll, cirerer  o heura que puja entremaliada fins al balcó.  I aigua que llisca sobre còdols de riu valent. Ànima de gel, brava, espumosa.  La molsa enganxada als narius. (Respira) Octubre és energia plana que flota sobre la superfície boteruda de la vall. És quan la…

Carta a Samuel

El dimecres 8 de juliol, les amigues del Col·lectiu Voliaina van organitzar a Sort una concentració per denunciar l’onada d’agressions LGTBIFÒBIQUES i l’assassinat de Samuel. Al torn de micro obert, vaig llegir la carta que li he escrit al Samuel, per intentar exorcitzar tota la tristesa i ràbia d’aquests dies: Samuel, T’escric des dels llocs…

Silencis

Encara que en els últims dies el temps hagi marcat el contrari, jo estic instal·lada en un ritme d’hivern. El verb fer el faig anar lent. Descanso llarg, a l’ample, i escric molt. Diuen que el fred arribarà de nou per glaçar-nos les galtes i les puntes dels dits. Això rai! Sabem buscar les estonetes…

Vitis Vinifera

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

Quaranta escuts

Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem de la plaça del poble. El pedrís ha anat absorbint tota l’escalfor del sol que es desploma en vertical aquest estiu avançat. Ella recolza l’esquena a la pedra i deixa…

Escarba

“Espero tant i tant de tu que esperant moro amb tu” Maria Arnal i Marcel Bagés “A la vida”, 45 cerebros y un corazón Atrapada dins d’un forat, en el melic profund d’una vall sense nom, aixeca el cap; un gest contra l’asfixia. Com sortir del clot. El vent xoca entre cingles, s’endú el so…

Revoltim de primavera

L’aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s’escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d’un esclat,  aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l’horitzó. Qui ha…