Biu blanc

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

Quaranta escuts

Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem de la plaça del poble. El pedrís ha anat absorbint tota l’escalfor del sol que es desploma en vertical aquest estiu avançat. Ella recolza l’esquena a la pedra i deixa…

Escarba

“Espero tant i tant de tu que esperant moro amb tu” Maria Arnal i Marcel Bagés “A la vida”, 45 cerebros y un corazón Atrapada dins d’un forat, en el melic profund d’una vall sense nom, aixeca el cap; un gest contra l’asfixia. Com sortir del clot. El vent xoca entre cingles, s’endú el so…

Revoltim de primavera

L’aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s’escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d’un esclat,  aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l’horitzó. Qui ha…

Orgull al marge

Existeix un tipus d’orgull outsider, rústic, aspre com les roques que decoren l’escenari on ens va tocar créixer, sec com els matolls a l’hivern, difuminat per tanta boira. És un orgull compartit per totes aquelles que estimen sense remei els territoris d’ubicació dubtosa sobre mapa. La certesa de saber-se d’un lloc que mai sortirà als…

La vida simple

Escriure significa deixar abandonats retalls de frases que algun dia podrien transformar-se en conte, en text, qui sap si en novel·la. Però es queden arraconats en un tros de paper i s’obliden, com s’obliden tantes i tantes coses que un dia van ser importants, que van aparèixer davant nostre de sobte, amb tota la significació…

L’estructura líquida quotidiana

Un relat publicat al número 464 de La Directa (il·lustració: Visual Omelette): –Ja no sé si tornaré a enamorar-me de la mateixa manera… –pausa per ordenar les idees, això no és ben bé el que la Carlota vol dir–. O sigui, què significa estar enamorada? De què parlem quan parlem d’amor? [“És una primavera desbocada,…

Punts grocs

Fa poc més d’un any, la Sílvia i jo ens vam perdre per una regió del nord del Nepal. Punt i a part del viatge que reprendríem a Catalunya, sense sospitar, tan sols imaginant, on podríem estar vivint a hores d’ara. Anàvem i tornàvem pels caminets traçats arreu de la vall del Langtang i sempre…

Cugula

M’anomenen mala herba pel simple fet de néixer dona, així que no desaprofito l’oportunitat per fer honor al meu nom. És un record esgrogueït i arrugat de tant rebregar-lo. Jo estic a punt de tocar el poc més de metre i mig que faig ara, aviat em vaig plantar en això de créixer. Entro al…

Les bruixes porten dol

Ahir ens vam mimar amb un parell d’amics-germans assistint a un espectacle que es diu Cuidem-nos i que està protagonitzat per quatre artistes que porten el nom d’Ovidi 4. El record borrós de l’antic Bahia del carrer Olzinelles de Sants es va fer nítid en una Lleialtat Santsenca que ens obrira les portes de nou,…

Líquida violeta

Te’n recordes quan pintava aquarel·la sobre la teva pell? Bolcava la pintura dins del clot del teu melic, que era d’un violeta intens. Del teu centre traçava línies que et pujaven per l’abdomen, fins al pit, o que et tenyien el pel cargolat que s’eriçava a pocs centímetres. Tu t’incorporaves per besar-me i regalimava violeta…