Publicació de “Dones al marge”, el meu primer llibre

El meu primer llibre, Dones al marge. Bruixes i altres històries d’estigma i oblit (Editorial Fonoll), ja està al carrer. Aviat us explicaré com ha anat tot el procés, per tal de compartir emocions i sensacions, però de moment us ofereixo un primer tastet i us dono informació de com aconseguir-lo! SINOPSI Dones del món…

Recital de Poesia als Parcs

A principis d’octubre, el Gerard Vilardaga, el David Caño, l’Elias Porter i jo vam participar en un recital poètic i musical a Farrera (Pallars Sobirà), organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), en el marc de la iniciativa Poesia als Parcs. Ara, podeu assistir al recital de forma virtual, ja que han penjat els nostres…

Natura morta

El vermell, el groc, el taronja. Mentre camino pel bosc, em pregunto per què aquests són els colors de l’avantsala de la mort. Arriba l’esclat i, després, taques que s’escampen rere les parpelles. La petite mort. La natura es prepara per renéixer. Trepitjo la fullaraca que s’ha deixat caure de les branques despentinades. Carrego uns quants…

L’escala cromàtica de la ràbia

[Relat escrit en pallarès, al final del text teniu alguns apunts per sortir de dubtes] Il·lustració: Thalia Lavaill “Avui el meu cos era una massacre televisada” Rafeef Zidah, poeta palestina [Píndola literària recitada per La Directa, també la podeu escoltar aquí] Mira com les meus peus ballen. Mira com dansen amb lo vent, com les…

Silencis

Encara que en els últims dies el temps hagi marcat el contrari, jo estic instal·lada en un ritme d’hivern. El verb fer el faig anar lent. Descanso llarg, a l’ample, i escric molt. Diuen que el fred arribarà de nou per glaçar-nos les galtes i les puntes dels dits. Això rai! Sabem buscar les estonetes…

Aixalda

Conec un llogaret. És allà, on s’esvaeixen tots els camins, on emanen tots els rius. Hi habiten éssers despentinats amb les ales a mig créixer. Porten el rostre rascat de branques i relliscades; fulles enganxades als pòmuls bruts de terra humida. El seu cos és un decorat de cicatrius boterudes, cuixes ensangonades, fractures esbiaixades. …………………………………………………………….el…

La llibertat i altres exilis

L’any 1942, Aulus-les-Bains, una població francesa fronterera amb el Pallars Sobirà, va rebre 587 persones jueves al centre de confinament; se sumaven a les que ja havien arribat en els darrers anys. Unes 160 van aconseguir escapar-se creuant els Pirineus amb l’ajuda dels passadors de la vall. Resseguien camins d’esperança, camins de refugi que havien…

Salvavides

Una promesa carmesí et regalima pels llavis. Apropes la boca al meu lòbul esquerre i nombres un mot compost que parla de vida, d’aferrar-s’hi. Ho dius en un ofec, amb certa urgència, mentre el teu cap vacil·lant s’aparta del meu. Però abans m’esgarrapes un tros d’orella amb la punta de les dents i ensumo la…

Vitis Vinifera

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

La memòria oxidada

Vídeo de la lectura del relat El padrí Miquel va morir a deshora, només en guardo records petits que la memòria s’ha cuidat de transformar. Mans aspres, sempre emmascarades de negre, i una mirada líquida que espurnejava a cops de martell. Ell i les seves eines: el mall, el botavant, l’enclusa, les tenalles… paraules que…

Finestres

“Quins plans tens?”, em diuen. És una d’aquelles preguntes que apunten al futur. Et podria oferir multitud de respostes, depenent de com m’enganxis, però em guanya la més simple, real i sincera, la que domina el meu present.  Has tret mai el cap per la finestra? Jo ho faig al dematí, també al capvespre, i…