Aquest novembre he començat a col·laborar amb el mitjà cultural Catorze.cat. Un cop al mes, us escriure des de la meva cambra pròpia, “a bocafoscant”, que és el títol de la meva secció, que està a dins d’una de més àmplia que s’anomena “Cambres pròpies”. Em fa molta il·lusió començar aquestes col·laboracions. Catorze.cat és un…
Categoria: Íntim
Embriagada de vida
Un xarrup de vi moscati engrunes dolces.Canto al vast horitzód’una mirada. Al meu davant,un estol de dones alades.Ales amples i blanquesfan pampallugues. Voleien pels rius del vent. Les bates a quadresobertes dels talons al pitcauen enmig d’una pedregadade sabates de xarol. Als meus peus,un banc de dones d’aletes d’aigua dolça em fan pessigolles. I a la cuina,una cuina…
Tots els colors del foc
Camins de bosc em gronxen. Tou bressol. Estar. Sentir-se bedoll, cirerer o heura que puja entremaliada fins al balcó. I aigua que llisca sobre còdols de riu valent. Ànima de gel, brava, espumosa. La molsa enganxada als narius. (Respira) Octubre és energia plana que flota sobre la superfície boteruda de la vall. És quan la…
Recital de Poesia als Parcs
A principis d’octubre, el Gerard Vilardaga, el David Caño, l’Elias Porter i jo vam participar en un recital poètic i musical a Farrera (Pallars Sobirà), organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN), en el marc de la iniciativa Poesia als Parcs. Ara, podeu assistir al recital de forma virtual, ja que han penjat els nostres…
Silencis
Encara que en els últims dies el temps hagi marcat el contrari, jo estic instal·lada en un ritme d’hivern. El verb fer el faig anar lent. Descanso llarg, a l’ample, i escric molt. Diuen que el fred arribarà de nou per glaçar-nos les galtes i les puntes dels dits. Això rai! Sabem buscar les estonetes…
Escarba
“Espero tant i tant de tu que esperant moro amb tu” Maria Arnal i Marcel Bagés “A la vida”, 45 cerebros y un corazón Atrapada dins d’un forat, en el melic profund d’una vall sense nom, aixeca el cap; un gest contra l’asfixia. Com sortir del clot. El vent xoca entre cingles, s’endú el so…
Revoltim de primavera
L’aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s’escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d’un esclat, aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l’horitzó. Qui ha…
Orgull al marge
Existeix un tipus d’orgull outsider, rústic, aspre com les roques que decoren l’escenari on ens va tocar créixer, sec com els matolls a l’hivern, difuminat per tanta boira. És un orgull compartit per totes aquelles que estimen sense remei els territoris d’ubicació dubtosa sobre mapa. La certesa de saber-se d’un lloc que mai sortirà als…
La vida simple
Escriure significa deixar abandonats retalls de frases que algun dia podrien transformar-se en conte, en text, qui sap si en novel·la. Però es queden arraconats en un tros de paper i s’obliden, com s’obliden tantes i tantes coses que un dia van ser importants, que van aparèixer davant nostre de sobte, amb tota la significació…
L’estructura líquida quotidiana
Un relat publicat al número 464 de La Directa (il·lustració: Visual Omelette): –Ja no sé si tornaré a enamorar-me de la mateixa manera… –pausa per ordenar les idees, això no és ben bé el que la Carlota vol dir–. O sigui, què significa estar enamorada? De què parlem quan parlem d’amor? [“És una primavera desbocada,…
Punts grocs
Fa poc més d’un any, la Sílvia i jo ens vam perdre per una regió del nord del Nepal. Punt i a part del viatge que reprendríem a Catalunya, sense sospitar, tan sols imaginant, on podríem estar vivint a hores d’ara. Anàvem i tornàvem pels caminets traçats arreu de la vall del Langtang i sempre…
Capítol I
Hi havia una vegada una nena que s’havia oblidat de jugar. Va ser de forma gradual, imperceptible. No recordava el nom d’alguns jocs ni què havia sentit en practicar-los. Però aquella amnèsia, aquell buit, li provocava una enyorança que no sabia ben bé d’on venia. Amb el pas del temps, se li havien estirat les…