Ens els últims anys, la pell de la padrina s’havia fet molt fina, quasi transparent. Quan l’anàvem a veure, ens donava la mà i esbossava un somriure. Jo li deia: “Padrina, però quina pell meu suau. Quin gust, acariciar-te.” L’últim dia que vam estar juntes, vaig decidir explicar-li coses de la seva vida mentre li…
Categoria: Íntim
Flors
Han passat gairebé 10 dies del 8 de març, però com que aquest dura tot l’any, aquí us ofereixo un petit recull dels últims bolos. 1. La meva fillola Abril escolta versos feministes de març els 365 dies de l’any. 2. Visita a la meva escola, l’Escola Mare de Déu del Puig de Meià (Vilanova…
Ventades de març
La cultura és un refugi davant l’hostilitat del món. L’opció revolucionària que hem escollit per esquivar la paràlisi que provoca el dolor, aquesta fractura de la Humanitat. Així que entre el foc i la polseguera que s’aixeca a les xarxes o a la televisió, provem d’escampar paraules que de vegades són cançons, en un intent…
El rebost de padrina
Em fa molt feliç haver escrit la carta que acompanya el gran mural de la padrina de Sort. En aquest enllaç podeu conèixer a fons el projecte i llegir la carta, que també teniu a continuació: Estimada padrina,Gran part del nostre món es troba al rebost on has aprovisionat la memòria. Aquí ens has ensenyat…
La voluntat
Heus aquí un feix d’ideesque podeu desplegar quan em mori.Les guardaré ben doblegadesa no sé on. Així que pesqueu les paraules al venti quedeu–vos amb lesque us facin més patxoca.O barregeu-les totes,creeu-ne de noves.Podeu no fer-me cas,no esteu obligadesa seguir la meva voluntat.No esteu obligadesa seguir la voluntat de ningú. Si voleu,feu la vostra pròpia…
Cugula
Cugula neix d’un tall, d’un sot que esventra la terra, d’una ferida que a voltes s’obre de nou i d’altres roman suturada per cucs i flors. És un recull de textos, poemes i relats que he publicat prèviament, però també conté poesies inèdites, com la majoria d’il·lustracions de l’obra, fetes per persones diverses. Durant la lectura…
Promesa de tardor
Deixar que l’agost marxi a poc a poc perquè arribi el setembre i t’abraci amb la seva promesa de tardor; notar el cruixir de les branques quan estrenyen el teu cos. Cobrir la pell amb una capa fina de records cada vesprada a la fresca. Veure la llum del dia recular. Voler ser cada núvol…
Les meves muses de 84 anys
La meva yaya Ana i la meva padrina Angelina tenen la mateixa edat i jo tinc la ventura de tenir-les amb mi. La yaya va néixer un 20 de maig, la padrina el 2 de juny. Totes dues el 1940, són filles de la Postguerra. L’una ho va fer a Trevélez (Granada), l’altra a Santa…
Escriure sobre violència
«Vaig morir per la bellesa», deia la poeta Emily Dickinson. Sovint escric sobre la violència, la faig parlar, la filtro per la veu. I ara, que estic preparant una exposició sobre la cacera de bruixes, encara ho faig més, més seguit, més sovint. La nostra és una història de violència i escriure sobre ella és…
Pigues al cel
Bosc de criatures fantàstiquesque amb pètals d’aigua dolçaem llepen la pell.Clariana fecundaamb molsa arrapadaa la ferida d’un roure bell.Imatge tovadel meu ventre baix.Riallada de riuque versa rondallesd’animal bastardtosc i ferotge.Poncella saladai arbre llargque amb les teves fullesdibuixes pigues al cel.
La germana del desig
La vida que creix lluentvida roia i blanca i groga, violeta.La vida que esclata als margesruda, juganera.Fer camí i saber que sempre hi seranper saltar-hi a dins;espigues de cugula.Conèixer que amb els anysla primavera brota a dinsi fa pessigolles a les vísceres,a les flors que s’escampende les cames al ventre:mantell de colorstots els focs.I agrair-li…
Una tartera sencera
Pedra xica, precisa, ínfima.Roc raquític, cantellut.Òrfena de purpurinadorms a terra per atzar.Germana borda,aspra i errant,no ets menys pedra que les altres pedresrobustes, fermes, imponents.Amb el teu cos xictens fragments de totes elles:que vas ser pedra d’una altra més granfins que vas emancipar-te.La que no es veula que no pesala que sent el pes i les…
Muntanyes de paraules 