Escenes quotidianes

Per mi el feminisme s’ha convertit en una forma de viure i veure la vida, amb un filtre de color violeta a la mirada. Està present en tots els aspectes de la meva quotidianitat i travessa amb diagonal les meves lluites, que són les nostres. La veritat és que no em predomina la teoria ni…

Mudar

Omples caixes de vida passada per llençar-les, guardar-les o bé obrir-les de nou, però ja no al mateix lloc. Sobre el cartró apuntes amb rotulador permanent tot allò que hi deixes dins, és la teva manera d’entendre el món, i les ordenes segons el valor i l’ús que tenen per tu. Saps que, inevitablement, algunes…

Dret d’admissió

En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…

Apuntalada

Em sembla pretensiós i agosarat parlar dels meus primers dies a Nepal per explicar com és i com es viu aquest país. De vegades ja tinc prou feines per entendre Catalunya i els qui hi vivim, i això que hi porto tota una vida. Així que em decanto més per explorar què significa per mi…

Aquestes pors que no són meves

Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors…

Cançó a Anna

Un dia em vas dir que de tots els racons del món, preferies l’alta serenor dels camps espigats. Que quan no podies més tancaves els ulls i et transportaves de nou a paratges d’infantesa. I em dol i em dol perquè totes les coses que passen passen sense tu. I em dol i em dol…

Cau de llobes

Sota un quart de lluna creixent i amb les flames espurnejant al rostre, decidim cremar tot allò que no ens serveix. Llencem a la foguera, una rere l’altra i pausadament, paraules, accions i actituds que deixem enrere. – Jo cremo les relacions poc cuidades – pronuncia amb fermesa una de les llobes. – Jo cremo…

En blanc

Sembla ser que la textura llisa i clara de les pàgines en blanc espanta, tot i així, és dels pocs espais que ens queden on encara està tot per fer. Serà que estem més habituades a seguir una línia fina i profunda que altres han traçat abans i, és clar, no és fàcil trobar-se davant…

Huracans

Habitar-se de vegades és esgotador, no trobes? A cops s’encallen sensacions i pensaments que reboten com una piloteta contra les parets del cap. La sortida està indicada amb senyals lluminoses que fan pampallugues, però tan se val, millor marejar-se i vomitar. Després ja obrirem la porta. Em sorprèn que en aquestes alçades encara em persegueixi…

Sobre el procés creatiu

Encara no sé massa cosa del meu procés creatiu, fa ben poc que m’he atrevit realment a explorar-lo. Del que he descobert fins ara és que m’assalten frases, idees esporàdiques, al mig del carrer, a la dutxa, mentre faig el finar o miro els núvols. Les atrapo al vol i les escric ràpid, per a…

Ai, l’amor!

L’amor no és com ens havien dit. En ocasions pot ser millor, però no és com ens havien dit. No el pots posar en un compartiment estanc i dir que és això o allò. No segueix el guió de les pelis de dissabte després de dinar; escenes amb olor a sobretaula, que de tant engolir…

Amigues arbre

Tinc una amiga que reposa en un marge de riba assolellat. Des del seu racó es veuen passar tots els matisos de les estacions de l’any: el groc dels camps a l’estiu, palla seca; l’ocre taronjós de les muntanyes quan arriba Tots Sants; aquell verd fosc deslluït de l’hivern, i els esclats de la primavera….