Líquida violeta

Te’n recordes quan pintava aquarel·la sobre la teva pell?

Bolcava la pintura dins del clot del teu melic, que era d’un violeta intens.

Del teu centre traçava línies que et pujaven per l’abdomen, fins al pit,

o que et tenyien el pel cargolat que s’eriçava a pocs centímetres.

Tu t’incorporaves per besar-me i regalimava violeta damunt meu,

tacàvem el llençol i rèiem.

Jo diluïa la pintura amb saliva, hi sucava el dit i el feia lliscar.

Et dibuixava espirals, ratlles irregulars, ovals i fletxes.

I et tacava els llavis mentre tu intentaves mossegar-me els dits.

La teva esquena, violeta, les teves mans, violeta, els teus colzes, violeta.

La teva pell.

Ens adormíem amb el llençol brut, amb ditades de lila diluït per les cuixes.

Roig i blau, violeta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s