Te’n recordes quan pintava aquarel·la sobre la teva pell?

Bolcava la pintura dins del clot del teu melic, que era d’un violeta intens.

Del teu centre traçava línies que et pujaven per l’abdomen, fins al pit,

o que et tenyien el pel cargolat que s’eriçava a pocs centímetres.

Tu t’incorporaves per besar-me i regalimava violeta damunt meu,

tacàvem el llençol i rèiem.

Jo diluïa la pintura amb saliva, hi sucava el dit i el feia lliscar.

Et dibuixava espirals, ratlles irregulars, ovals i fletxes.

I et tacava els llavis mentre tu intentaves mossegar-me els dits.

La teva esquena, violeta, les teves mans, violeta, els teus colzes, violeta.

La teva pell.

Ens adormíem amb el llençol brut, amb ditades de lila diluït per les cuixes.

Roig i blau, violeta.