A la mentida li han caigut les dents, corcades

Recupero un text que vaig escriure el 5 d’octubre des de Nepal per publicar-lo com a opinió per La Burxa. Avui fa 2 mesos que el vaig redactar i és un bon moment per recuperar sensacions i emocions viscudes en unes setmanes intenses que condensen tristesa, il·lusió, incertesa, por i esperança, esperança malgrat tot, com…

Tornar

TORNAR. Tornar a on? Tornar a qui? Tornar a què? Potser tornar a aquest sol de tardor que treu el glaç de les galtes. Això deu ser casa. Uns primers dies amb el Whats App carregat de missatges d’amigues i amics que procuren recollir els trossos d’una veu fragmentada i plena dels dubtes que s’arrosseguen…

No existeix

“Què és el temps? El temps no existeix”, em deia un bon amic, i potser tenia raó. “Ves amb compte, que a mesura que creixes el temps passa volant”, m’advertien els grans, com si de cop la setmana es convertís en una successió de dies que transitaven davant seu, difícils d’atrapar. No sé pas quan…

Sacsejades

Sóc una de les tantes persones que tornarem a Catalunya passat l’1 d’octubre. Ni jo ni la meva companya de viatge podrem votar perquè no tenim cap residència fixa a l’estranger, simplement ens dediquem a viatjar. Aquests dies ens han enganxat ben a tocar de la serralada de l’Himàlaia i la pluja i el cansament…

​Memòria en reconstrucció

Fa uns dies que caminem pel districte de Rasuwa, a la regió del Langtang, on es troba el Parc Nacional del Langtang i el seu pic més alt, el Langtang Lirung (7.270m). Prop d’aquí hi ha un dels vuit mils, el Sisha Pangma (8.027m), ja dins de territori tibetà. Estem a tocar de la frontera….

29 en lluna plena

Enceto els 29 després de passar més d’una setmana als peus de la serralada de l’Himàlaia. He caminat sota l’esguard de cims monstruosos, encara que molts cops restaven ocults rere la boira densa i brillant. Tot i això, n’he pogut admirar diferents perfils i cantons quan el cel s’obria de cop, després d’una llarga espera…

Brúixoles

Article publicat al número 435 de La Directa. Recordo quan ens estimàvem sense artificis, m’enfilava damunt teu mentre jeies recolzat en una roca i buscava el teu batec càlid a l’entrecuix. Els meus pits encara et miraven altius sota la camisa i tu t’hi aferraves fort amb les mans. Portàvem l’olor de riu enganxada al cos, verda…

​S’obre el teló…

… sona de fons una cançó de la Oreja de Van Gogh que taral·legen un grup de veus heterogènies que intenten reparar un edifici mig enderrocat per una forta sotragada. Són veus que es parlen en un mateix idioma mentre intenten incorporar frases i paraules d’una sonoritat aliena. És el quart més del 2074 en…

Escenes quotidianes

Per mi el feminisme s’ha convertit en una forma de viure i veure la vida, amb un filtre de color violeta a la mirada. Està present en tots els aspectes de la meva quotidianitat i travessa amb diagonal les meves lluites, que són les nostres. La veritat és que no em predomina la teoria ni…

Mudar

Omples caixes de vida passada per llençar-les, guardar-les o bé obrir-les de nou, però ja no al mateix lloc. Sobre el cartró apuntes amb rotulador permanent tot allò que hi deixes dins, és la teva manera d’entendre el món, i les ordenes segons el valor i l’ús que tenen per tu. Saps que, inevitablement, algunes…

Dret d’admissió

En un dels meus matins per Kathmandu vaig entrar a esmorzar en un bar que llueix un cartell que des del primer dia em va atreure: “WARNING. Don’t come inside if you’re: * Racist * Sexist * Homophobic”. O el que és el mateix: “ADVERTÈNCIA. No entris si ets: * Racista * Sexista *Homòfob”. Un…

Apuntalada

Em sembla pretensiós i agosarat parlar dels meus primers dies a Nepal per explicar com és i com es viu aquest país. De vegades ja tinc prou feines per entendre Catalunya i els qui hi vivim, i això que hi porto tota una vida. Així que em decanto més per explorar què significa per mi…