TORNAR. Tornar a on? Tornar a qui? Tornar a què? Potser tornar a aquest sol de tardor que treu el glaç de les galtes. Això deu ser casa. Uns primers dies amb el Whats App carregat de missatges d’amigues i amics que procuren recollir els trossos d’una veu fragmentada i plena dels dubtes que s’arrosseguen amb el pas dels dies; uns missatges que escalfen més que aquest sol que es prepara per rebre l’hivern.

Tornar implica fer-te lloc entre aquest “tu” que té dos, tres, vint escaires, els que ja estaven abans de la partida i els què has anat col·locant damunt del mapa al llarg del viatge. Com tu, l’espai pel qual ara et mous ja no és el d’abans, perquè el canvi és inherent al fet detrepitjar la terra.

Hi ha tantes vides dins la teva, tantes opcions a escollir, que s’amunteguen totes a la porta de sortida, es fan embussos i es claven cops de colze entre elles per veure quina aconsegueix avançar-se. I és divertit observar com es barallen, al cap i a la fi ja no confies amb tot allò que t’havien explicat, promeses buides per unes vides que no apunten en lloc. Posats a elegir, tries el desig, motivada per la passió d’assolir nous reptes. Molt en el fons saps que la vida plàcida és un destí al qual no et convenç del tot arribar-hi i mentrestant vas enredant-te amb els sentits.

De nou tornes a l’abisme que et col·loca a un salt de la llibertat, aquella pàgina en blanc a la què en precedeixen moltes d’escrites. A tu, que li trobes el gust en perdre’t, et tocarà rellegir els fulls ja escrits per cercar pistes per on començar a buscar-te.Saps prou bé que la llibertat espanta, per això t’has fet amiga de la por, per confessar-li que sí, que, malgrat tot, prefereixes seguir explorant els camins que et porten al miratge d’allò que persegueixes.

És possible que no sàpigues per on començar, has perdut el full de ruta i tan sols pots recitar de memòria alguns dels seus punts, que mai vas ser capaç d’ordenar. Però toparàs una vegada i una altra amb allò que no vols i això ja és un bon inici. Un cop a la carretera, sense abandonar el carril intens de la vida, conduiràs sense el pilot automàtic que marca la ruta per defecte, ja que t’agrada agafar fort el volant, escollir camins i moure el canvi de marxes, encara que les portis a altes revolucions.De vegades optaràs per trencalls amb senyalització precària, hauràs d’aturar-te a la cuneta o fer marxa enrere, i tot i que et sembli que tens el magnetisme de la teva brúixola alterat i que danses entre pols, saps que triïs la direcció que triïs sempre arribaràs a tu.