Des del 1936

Des del 1936
Elles van abandonar la rereguarda
amb un gest llibertari
i el roig i el negre com a trinxera.

Ella està sepultada de silenci
i a la seva cuneta mai falten les flors.
Li tocà una bala ràpida i lluent.
Cortesia del general Sagardía.

Jo vaig combatre l’exili a pedalades,
com a acció de Resistència.
Em pujaren a un Tren Fantasma
per intentar sobreviure a Ravensbrück,
que és com voler sortir de l’infern
amb la pell cremada,
el cabell al ras
i la vida que et queda
enganxada als ossos.

I a vosaltres,
a vosaltres us induïren l’oblit
perquè les nostres vides
no deixessin rastre.
Però us va passant l’efecte d’aquesta anestesia col·lectiva
i les que us desperteu aneu orfes d’història.

Veniu a desenterrar-la a la fossa comuna de la desmemòria.
On la veritat es tapa, però no s’esborra.
És un sòl de justícia on la vida venç d’arrel.
Veureu que en aquesta cuneta,
al marge de qualsevol carretera,
mai falten les flors.

Aquest poema apareix a les làmines que han fet a la llibreria crítica El Refugi, a la Seu d’Urgell, per tal d’oferir-les com a recompensa de la seva campanya de micromecenatge. Son unes làmines molt boniques que han estat dissenyades per l’Espai de Creació La Tartera, també de La Seu. A més, el poema forma part del nostre espectacle “Violències. Guerra Civil i Postguerra al Pallars”, ja que és un dels continguts del full de sala que repartim a les persones assistents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s