Imagina un paisatge nevat. Ha estat nevant tota la nit, sense parar, lentament, amb parsimònia. Però tu encara no ho saps. Els carrers es colguen a poc a poc, però tu no ho saps, amagant-te sota capes i capes de mantes. Treus tímidament la punta del nas d’entre les flassades. L’habitació està glaçada, els dies així fan de mal començar. De cop t’arranques el nòrdic del damunt i t’enfundes ràpidament amb el primer tros de roba que trobes a mà. Aquestes coses val la pena passar-les ràpid. Gires el cap, i de cua d’ull veus la finestra. BLANCA. Alguna cosa et vota dins del pit, com quan eres petita. T’apropes a ella, l’obres i et recolzes al seu ampit. T’has oblidat del fred. Tota la Coma de Burg es desplega al teu davant. NEU. Agafa forma de coixí sobre els llosats. N’hi ha als prats, als carrers. No passes ni per la cuina, amb prou feines pel bany, i ja ets a fora, recuperant el calçat de l’hivern passat.

I és que una pàgina en blanc és un paisatge nevat. És el paisatge nevat de Farrera. És trepitjar els flocs de neu per primera vegada. És obrir traça. És el silenci, la quietud.

Sents com els cristalls d’aigua glaçada es trenquen sota els teus peus? És el so de la tinta al lliscar sobre el paper.

Si la neu és aigua en un estadi transformat. La pàgina en blanc, quan comença a ser escrita, és una idea, és un pensament, és una imatge… en un estadi transformat. I el paisatge és l’obra d’art al complet. Acabada o inacabada, tant se val. És l’obra d’art que vol ser reescrita una i altra vegada, per seguir-se transformant.

Cadascuna de nosaltres reinterpreta la natura des de la seva branca, entenent que naveguem per la mateixa corrent. És ella la que mou el pinzell, el cos o el bolígraf. És la natura la que emet els sons i les imatges. I nosaltres, nosaltres ens adaptem als seus ritmes, en un assaig perpetu per aprendre a ser mediadores entre el que ella ens dicta i el que volem compartir amb la resta.

I perquè aquest ecosistema funcioni, cal que tots els llenguatges ballin.

Visualitzes un full de paper? Amb ell pots donar forma a diferents animals, com els moixons. Després, llançar-los al vent. Pots fer volar amb un simple tros de paper! I si creus que no ho saps fer, que ets maldestre amb les mans, no t’amoïnis, de tot se n’aprèn. I tant que se n’aprèn. Se n’aprèn a través del joc, com sempre. No oblidis que tan sols som infants que hem crescut uns quants pams més, i en el meu cas, ni això.

I és que aquest tros de blanc és la bellesa, és la llibertat, és la veu pròpia. És l’absència de color o la combinació de tots els colors.

La pàgina en blanc és començar cada vegada. Una, i una altra, i una altra. Tornem-hi. Tant se val quantes pàgines portis ja escrites i què diuen de tu. Tens l’oportunitat de reescriure’t. De deixar enrere el teu “ser o jo” passat, o bé ampliar-lo, explorar-lo, dotar-lo de nous matisos i significats. Pots sanar-lo, pots guarir-lo.

“Que les pàgines que deixis enrere no serveixin per limitar-te, sinó per expandir-te”, haurien d’haver-nos dit a classe.

Ho veus? Necessitem més fulls en blanc. Imagina que un dia se’ns acaben. No tindríem més espai per seguir transformant, aquest auditori avui estaria buit, deixaríem a mitges una fra… Mentre hi hagi fulls en blanc hi haurà vida i arbres per fer-los o altres papers per reciclar. Mentre hi hagi fulls en blanc, hi haurà petits refugis, caus d’artistes, al bell mig de la muntanya, al servei de l’art i de la vida.

La silueta del full en blanc és com el perfil de les muntanyes que es veuen des de Farrera. És el delit per enfilar-se als cims, a tocar del cel. És quan les idees, les imatges, els pensaments, s’atreveixen a llançar-se al buit.

En aquell extrem nevat, a la punta de la muntanya, és on s’acaba la pàgina. Després hi ha els núvols i les estrelles. Així que quan miris un full en blanc o un paisatge en blanc, no oblidis que també pots guixar els seus marges, passar-te de la ratlla i sortir del paper.

—

Aquest és el text que vaig escriure i llegir en motiu del 25è aniversari del Centre d’Art i Natura de Farrera (CAN). El dijous 9 de desembre, les col·laboradores habituals del CAN ens vam reunir al Teatre Els Til·lers de Sort per oferir un tastet de les nostres disciplines, sota el títol “Farrera, un full en blanc”. Va ser una intervenció artística que pretenia explicar el procés de creació i inspiració artística des d’un lloc tan singular com el CAN de Farrera. A més, vam fer de teloneres de la Diana Pla, amb el seu espectacle “Miss cosas y yo”, una proposta brutal que us recomano que aneu a veure.