Aquestes pors que no són meves. Bomba, avió, diners, terror. Les escolto a la ràdio, en parlen al televisor. Concert, religió, pell, motxilla. Jo que no tinc tele, les sento al bar, les diuen al carrer. L’altre en parla, veu a fora l’enemic, la culpa sempre ve de lluny, la responsabilitat és aliena. Aquestes pors que no són meves, tinc por de fer-les meves. Baixo al paqui, tinc set, i li parlo de les grans muntanyes del seu país. Em somriu i em desitja sort. Jo camino tranquil·la.