Sóc una de les tantes persones que tornarem a Catalunya passat l’1 d’octubre. Ni jo ni la meva companya de viatge podrem votar perquè no tenim cap residència fixa a l’estranger, simplement ens dediquem a viatjar. Aquests dies ens han enganxat ben a tocar de la serralada de l’Himàlaia i la pluja i el cansament…
Categoria: Íntim
29 en lluna plena
Enceto els 29 després de passar més d’una setmana als peus de la serralada de l’Himàlaia. He caminat sota l’esguard de cims monstruosos, encara que molts cops restaven ocults rere la boira densa i brillant. Tot i això, n’he pogut admirar diferents perfils i cantons quan el cel s’obria de cop, després d’una llarga espera…
Escenes quotidianes
Per mi el feminisme s’ha convertit en una forma de viure i veure la vida, amb un filtre de color violeta a la mirada. Està present en tots els aspectes de la meva quotidianitat i travessa amb diagonal les meves lluites, que són les nostres. La veritat és que no em predomina la teoria ni…
Apuntalada
Em sembla pretensiós i agosarat parlar dels meus primers dies a Nepal per explicar com és i com es viu aquest país. De vegades ja tinc prou feines per entendre Catalunya i els qui hi vivim, i això que hi porto tota una vida. Així que em decanto més per explorar què significa per mi…
Cançó a Anna
Un dia em vas dir que de tots els racons del món, preferies l’alta serenor dels camps espigats. Que quan no podies més tancaves els ulls i et transportaves de nou a paratges d’infantesa. I em dol i em dol perquè totes les coses que passen passen sense tu. I em dol i em dol…
Cau de llobes
Sota un quart de lluna creixent i amb les flames espurnejant al rostre, decidim cremar tot allò que no ens serveix. Llencem a la foguera, una rere l’altra i pausadament, paraules, accions i actituds que deixem enrere. – Jo cremo les relacions poc cuidades – pronuncia amb fermesa una de les llobes. – Jo cremo…
Companyia
Trio aquella gent que m’acompanya en els fracassos; en els èxits tothom està disposat a fer-ho.
Foc i cova
De vegades no necessito que m’expliquis com t’ha anat el dia, ni que facis un repàs de tots els temes que tenim pendents… Tan sols en tinc prou amb que em diguis què vas aprendre ahir, mentre compraves al mercat, o que em parlis d’algun dels teus desitjos que s’han quedat a mitges. Que caminis…
Huracans
Habitar-se de vegades és esgotador, no trobes? A cops s’encallen sensacions i pensaments que reboten com una piloteta contra les parets del cap. La sortida està indicada amb senyals lluminoses que fan pampallugues, però tan se val, millor marejar-se i vomitar. Després ja obrirem la porta. Em sorprèn que en aquestes alçades encara em persegueixi…
Nus
Avui he somiat que em recitaves versos des de l’ampit de la finestra. De fons, el dia s’apagava. Desitjava cadascun dels teus mots. Els pronunciaves fluix i després t’engrescaves. Jo reia, per provocar-te. El roig del cel esclatava i tu em parlaves de revolta i així, a poc a poc m’encenia, perquè la revolta m’escalfa….
Sobre el procés creatiu
Encara no sé massa cosa del meu procés creatiu, fa ben poc que m’he atrevit realment a explorar-lo. Del que he descobert fins ara és que m’assalten frases, idees esporàdiques, al mig del carrer, a la dutxa, mentre faig el finar o miro els núvols. Les atrapo al vol i les escric ràpid, per a…
Infinita
Vols que et digui una cosa bonica? Ets infinita.
