Hi havia una vegada una nena que s’havia oblidat de jugar. Va ser de forma gradual, imperceptible. No recordava el nom d’alguns jocs ni què havia sentit en practicar-los. Però aquella amnèsia, aquell buit, li provocava una enyorança que no sabia ben bé d’on venia. Amb el pas del temps, se li havien estirat les…
Cugula
M’anomenen mala herba pel simple fet de néixer dona, així que no desaprofito l’oportunitat per fer honor al meu nom. És un record esgrogueït i arrugat de tant rebregar-lo. Jo estic a punt de tocar el poc més de metre i mig que faig ara, aviat em vaig plantar en això de créixer. Entro al…
Les bruixes porten dol
Ahir ens vam mimar amb un parell d’amics-germans assistint a un espectacle que es diu Cuidem-nos i que està protagonitzat per quatre artistes que porten el nom d’Ovidi 4. El record borrós de l’antic Bahia del carrer Olzinelles de Sants es va fer nítid en una Lleialtat Santsenca que ens obrira les portes de nou,…
Ocre pols
L’Associació de Relataires en Català organitza un concurs mensual de microrelats amb el títol de Virtuts. Aquests mes de gener va sobre la Fortalesa i aquesta és la meva proposta: — Ocre pols Hi ha una estampa al fons de l’habitació que en 40 anys la padrina Mercè no ha mogut de lloc. La pols…
Vida al barri
Inauguro una sèrie de relats que neixen de conversacions surrealistes amb amics i amigues. Idees que ens sorgeixen de cop mentre conduïm distretes el cotxe, païm el sopar amb una copa de vi a la mà o mirem ves a saber què des del sofà. Històries que mereixen ser escrites perquè en el moment d’imaginar-les…
Líquida violeta
Te’n recordes quan pintava aquarel·la sobre la teva pell? Bolcava la pintura dins del clot del teu melic, que era d’un violeta intens. Del teu centre traçava línies que et pujaven per l’abdomen, fins al pit, o que et tenyien el pel cargolat que s’eriçava a pocs centímetres. Tu t’incorporaves per besar-me i regalimava violeta…
A la mentida li han caigut les dents, corcades
Recupero un text que vaig escriure el 5 d’octubre des de Nepal per publicar-lo com a opinió per La Burxa. Avui fa 2 mesos que el vaig redactar i és un bon moment per recuperar sensacions i emocions viscudes en unes setmanes intenses que condensen tristesa, il·lusió, incertesa, por i esperança, esperança malgrat tot, com…
Tornar
TORNAR. Tornar a on? Tornar a qui? Tornar a què? Potser tornar a aquest sol de tardor que treu el glaç de les galtes. Això deu ser casa. Uns primers dies amb el Whats App carregat de missatges d’amigues i amics que procuren recollir els trossos d’una veu fragmentada i plena dels dubtes que s’arrosseguen…
Cabdell i agulles
Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per…
No existeix
“Què és el temps? El temps no existeix”, em deia un bon amic, i potser tenia raó. “Ves amb compte, que a mesura que creixes el temps passa volant”, m’advertien els grans, com si de cop la setmana es convertís en una successió de dies que transitaven davant seu, difícils d’atrapar. No sé pas quan…
Sacsejades
Sóc una de les tantes persones que tornarem a Catalunya passat l’1 d’octubre. Ni jo ni la meva companya de viatge podrem votar perquè no tenim cap residència fixa a l’estranger, simplement ens dediquem a viatjar. Aquests dies ens han enganxat ben a tocar de la serralada de l’Himàlaia i la pluja i el cansament…
Memòria en reconstrucció
Fa uns dies que caminem pel districte de Rasuwa, a la regió del Langtang, on es troba el Parc Nacional del Langtang i el seu pic més alt, el Langtang Lirung (7.270m). Prop d’aquí hi ha un dels vuit mils, el Sisha Pangma (8.027m), ja dins de territori tibetà. Estem a tocar de la frontera….
Muntanyes de paraules 