Escriure significa deixar abandonats retalls de frases que algun dia podrien transformar-se en conte, en text, qui sap si en novel·la. Però es queden arraconats en un tros de paper i s’obliden, com s’obliden tantes i tantes coses que un dia van ser importants, que van aparèixer davant nostre de sobte, amb tota la significació…
Categoria: Relats
L’estructura líquida quotidiana
Un relat publicat al número 464 de La Directa (il·lustració: Visual Omelette): –Ja no sé si tornaré a enamorar-me de la mateixa manera… –pausa per ordenar les idees, això no és ben bé el que la Carlota vol dir–. O sigui, què significa estar enamorada? De què parlem quan parlem d’amor? [“És una primavera desbocada,…
Olor a ranci
– Jo sempre he volgut ser una bona noia. Sempre. – I qui no? – Estudiar quan tocava estudiar. No saltar-me la classe de repàs, ni el bàsquet. Potser no destacava en res, però no em quedava mai enrere. El professor de pintura deia que no se’m donava del tot malament, sobretot si copiava un…
Capítol I
Hi havia una vegada una nena que s’havia oblidat de jugar. Va ser de forma gradual, imperceptible. No recordava el nom d’alguns jocs ni què havia sentit en practicar-los. Però aquella amnèsia, aquell buit, li provocava una enyorança que no sabia ben bé d’on venia. Amb el pas del temps, se li havien estirat les…
Cugula
M’anomenen mala herba pel simple fet de néixer dona, així que no desaprofito l’oportunitat per fer honor al meu nom. És un record esgrogueït i arrugat de tant rebregar-lo. Jo estic a punt de tocar el poc més de metre i mig que faig ara, aviat em vaig plantar en això de créixer. Entro al…
Ocre pols
L’Associació de Relataires en Català organitza un concurs mensual de microrelats amb el títol de Virtuts. Aquests mes de gener va sobre la Fortalesa i aquesta és la meva proposta: — Ocre pols Hi ha una estampa al fons de l’habitació que en 40 anys la padrina Mercè no ha mogut de lloc. La pols…
Vida al barri
Inauguro una sèrie de relats que neixen de conversacions surrealistes amb amics i amigues. Idees que ens sorgeixen de cop mentre conduïm distretes el cotxe, païm el sopar amb una copa de vi a la mà o mirem ves a saber què des del sofà. Històries que mereixen ser escrites perquè en el moment d’imaginar-les…
Cabdell i agulles
Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per…
Brúixoles
Article publicat al número 435 de La Directa. Recordo quan ens estimàvem sense artificis, m’enfilava damunt teu mentre jeies recolzat en una roca i buscava el teu batec càlid a l’entrecuix. Els meus pits encara et miraven altius sota la camisa i tu t’hi aferraves fort amb les mans. Portàvem l’olor de riu enganxada al cos, verda…
S’obre el teló…
… sona de fons una cançó de la Oreja de Van Gogh que taral·legen un grup de veus heterogènies que intenten reparar un edifici mig enderrocat per una forta sotragada. Són veus que es parlen en un mateix idioma mentre intenten incorporar frases i paraules d’una sonoritat aliena. És el quart més del 2074 en…
Si no puc vibrar, aquesta no és la meva revolució
Aquesta història està basada en fets reals i s’està adaptant la versió cinematogràfica. Pròximament la tindreu a les vostres pantalles. —Irene, estàs de camí a casa? —va preguntar per telèfon l’Helena amb veu d’ensurt. —Sí, estic arribant. Què passa? —Ens han entrat a robar. Tota la casa està regirada, la policia acaba d’arribar. —Ara mateix…
Muntanyes de paraules 