Aquesta història està basada en fets reals i s’està adaptant la versió cinematogràfica. Pròximament la tindreu a les vostres pantalles.

—Irene, estàs de camí a casa? —va preguntar per telèfon l’Helena amb veu d’ensurt.

—Sí, estic arribant. Què passa?

—Ens han entrat a robar. Tota la casa està regirada, la policia acaba d’arribar.

—Ara mateix vinc! —va contestar la Irene, mentre premia a fons l’accelerador.

En 5 minuts es va plantar a Can Llobató, una caseta enmig de la serra de Collserola, envoltada d’un frondós bosc de pi blanc. Al sortir del vehicle va córrer a abraçar la seva amiga, tremolosa.

Tot seguit van entrar a la casa, seguides d’una parella de policies que observaven l’escenari amb indiferència rutinària. Tot estava desendreçat, la roba rebregada, els calaixos oberts amb les joies penjant, però aparentment hi era tot. Els ordenadors, les càmeres i els pocs objectes de valor restaven immòbils, aliens a tot.

—El Harry! S’han endut el Harry! —van escoltar que cridava la Irene des de la seva habitació.

—Qui és el Harry? —un policia va treure el cap per la porta.

—El vibrador! —van exclamar la Irene i l‘Helena a l’unisó, mentre se’ls hi escapava un somriure al veure l’expressió de l’agent.

Efectivament, el Harry no hi era, només en quedava la caixa, abandonada al mig de la cambra.

Les dos amigues, alterades per la descoberta, van seguir donant tombs per la casa i van treure el cap per la finestra que els lladres havien forçat per entrar. Aleshores van veure un objecte fúcsia al terra, el Harry estava tirat al pati que vorejava la casa. Van córrer a agafar-lo i acte seguit van accionar el botó: encara vibrava.

—Quin motiu tenien per entrar? Què buscaven? El vibrador? —va preguntar l’Helena, burleta.

—Joies de valor, diners en efectiu… potser s’han intentat endur el vibrador perquè els ha fet gràcia trobar-lo —va contestar un dels agents, mentre forçava un posat solemne.

Més que un robatori, aquesta història s’havia convertit en una bona anècdota. La Irene i l’Helena es van fer un tip de riure i se’n van anar relaxades a dormir. Abans d’entrar al llit, la Irene va netejar curosament el vibrador i el va depositar a la seva caixa, acariciant aquell objecte de poc més de 20 centímetres, resseguint les seves formes, destinades a l’estimulació vaginal i clitoriana.

El dia següent va transcórrer amb normalitat. El Whats App de les noies anava ple de conversacions pujades de to que ajudaven a pair l’ensurt, tot fent broma. Però aquell mateix vespre, quan la Irene tornava de treballar i s’asseia a una cadira del pati, per contemplar com baixava el sol, va apreciar un moviment entre els brots d’enciams que creixien a l’hort. S‘hi acostà, pensant que trobaria un conill. No va poder evitar el crit quan hi va trobar el Harry i l‘Ulisses, jaient damunt de la terra humida. Què feien el seu vibrador i el de la seva amiga al pati? Havien entrat un altre cop a robar?

L’Helena estava feinejant a casa quan va escoltar el xiscle de la Irene. Va treure el cap per la finestra i va preguntar a la seva amiga què passava. La Irene va assenyalar els vibradors.

—Això és molt estrany. Fa poc que he arribat a casa, però no sembla que ens hagin entrat a robar de nou. Això em comença a espantar… —va aconseguir verbalitzar l’Helena, mentre obria la porta de casa i baixava les escales que conduïen al pati.

La Irene anava a respondre, però va sentir una vibració familiar al peu. De cop i volta el Harry s’havia engegat. Es va ajupir per apagar-lo, però el que va escoltar la va glaçar.

—Irene, necessitem la vostra ajuda —va pronunciar una veu robòtica.

—M’estàs fotent el pèl? —va dir la Irene, aixecant el rostre cap a la seva amiga. Però l’Helena estava pàl·lida, amb els ulls clavats als vibradors.

—No és una broma, noies —aquest cop la veu procedia de l’Ulisses, que va desplegar unes petites cames violeta i es va posar dempeus, al mateix temps que ho feia el Harry. L’Helena gairebé es desmaia.

—Escolteu, sabem que tot això és molt impactant, però necessitem un cop de mà, se’ns acaba el temps —va expressar el Harry, amb to conciliador. L’Ulisses, amb un posat autoritari i una aparença robusta, les va posar en context.

—Som extraterrestres procedents del planeta Dildo, que es troba en una galàxia molt llunyana. Fa anys que vivim entre vosaltres, en missió de pau—les noies escoltaven bocabadades—. Al nostre planeta hi governen els Cinturons de Castedat, un règim dictatorial que ha imposat la abstinència sexual. Nosaltres fa temps que hi lluitem en contra, però fa un parell d’anys es va intensificar la repressió i tant el Harry com jo ens vam haver d’exiliar a la Terra, com molts altres companys han fet durant dècades. Aquí a la Terra ens organitzem clandestinament per sumar forces per enderrocar el règim del nostre planeta i de pas ens solidaritzem amb la nostra societat d’acollida, intentant pacificar el món a través del plaer.

La Irene va intentar pronunciar una paraula, però només va poder emetre un so gutural. El Harry la va mirar amb apreci, havien compartit molts moments d’intimitat.

—Vam fingir el robatori. Necessito arribar a la muntanya de Montserrat en menys de 3 hores. L’única manera que vam pensar que podria justificar la meva absència és que penséssiu que m’havien robat —va prosseguir el Harry —, però ahir l’Helena va arribar massa aviat a casa i vam haver de dissimular.

—Per què heu d’anar a Montserrat? —va aconseguir pronunciar l’Helena, mentre es mossegava les ungles, intentant disfressar el moment de normalitat.

—Montserrat és un tros del planeta Dildo, si us hi fixeu, està plena de formes fàl·liques. Es va despendre fa anys del nostre planeta i va xocar contra la Terra en forma de meteorit —la Irene va somriure, sempre havia pensat que Montserrat estava sembrada de vergues petrificades —. És el punt on fem les abduccions extraterrestres, arribem i marxem de la Terra des de Montserrat —va clarificar l’Ulisses.

—He de tornar al meu planeta —la Irene va sentir una fiblada al pit—. La virulència del règim dels Cinturons de Castedat s’ha intensificat, he de tornar per reorganitzar la resistència, no hi ha temps a perdre: gemegar o morir! —va sentenciar el Harry de manera contundent —. Hi volia anar sol, però ja no hi ha temps, en menys de 3 hores es produirà l’abducció. Necessito que m’hi porteu.

Les noies es van mirar, es trobaven dins d’una versió low cost de “Men in black” o en un “E.T.” per majors de 18 anys?

—Som-hi! —va cridar la Irene.

—Agafeu les bicicletes, l’últim tram transcorre per un corriol sense asfaltar i no tenim temps de fer-lo a peu —va dir l’Ulisses, imperatiu. L’Helena mai hauria pensat que el seu vibrador tindria un caràcter tant fort.

Van carregar les bicicletes al cotxe i es van encarar rumb a Montserrat. Durant el trajecte les noies van aprofitar per clarificar algunes incògnites. Els vibradors es van esplaiar pacientment, ja més relaxats, mentre l’Ulisses dedicava una carícia a l’Helena, excusant-se pel seu tarannà, les situacions tenses el desbordaven. Els botiguers dels Sex Shops estaven al corrent de tot, eren els únics còmplices i assabentats a la Terra. Les noies ho van tenir clar, quan tot això acabés muntarien un Sex Shop i ajudarien més activament als seus companys.

Per fi van arribar a Montserrat, el dia s’havia esfumat. Van muntar a la bicicleta, van encendre el llum i van començar a pedalejar, cadascuna transportava el seu vibrador al cistell del davant. La lluna plena brillava de fons. Quan ja portaven uns 10 minuts de trajecte, l’Helena es va accidentar i va caure bruscament al terra. Alguna cosa s’havia quedat travada a la roda davantera de la bicicleta… era un cinturó de castedat!

—Els Cinturons de Castedat estan planejant una arribada massiva a la Terra per estendre l’abstinència sexual, ja se’ls va intentar expulsar fa anys, però han quedat uns pocs resistents i prop dels monestirs se’n veuen més. Una de les missions que tinc al meu planeta és evitar que arribin de nou a la Terra —va explicar el Harry, preocupat per aquest entrebanc d’última hora.

—Seguiu vosaltres dos, jo i l’Ulisses ens quedem pentinant la zona, aniquilarem qualsevol altre cinturó de castedat que aparegui per aquí —es va afanyar a dir l’Helena, mentre la resta mostraven la seva conformitat.

La Irene i el Harry van pujar de nou a la bicicleta i van procedir a tota velocitat. De lluny s’intuïen unes llums, “estan a punt de marxar” va pensar el Harry. Van arribar just a temps, quan la comporta de la nau, que tenia una gran retirada al Cavall Bernat, es començava a tancar. La Irene i el Harry es van acomiadar amb una abraçada vibrant i el Harry li va xiuxiuejar a cau d’orella: “Si no puc vibrar, aquesta no és la meva revolució”. Les seves vides havien adquirit un propòsit ben clar: lluitar pel plaer de tota la humanitat.