L’escala cromàtica de la ràbia

[Relat escrit en pallarès, al final del text teniu alguns apunts per sortir de dubtes] Il·lustració: Thalia Lavaill “Avui el meu cos era una massacre televisada” Rafeef Zidah, poeta palestina Mira com les meus peus ballen. Mira com dansen amb lo vent, com les acaricie, com les bressole. Són trossos de carn morta assecant-se al…

Silencis

Encara que en els últims dies el temps hagi marcat el contrari, jo estic instal·lada en un ritme d’hivern. El verb fer el faig anar lent. Descanso llarg, a l’ample, i escric molt. Diuen que el fred arribarà de nou per glaçar-nos les galtes i les puntes dels dits. Això rai! Sabem buscar les estonetes…

Aixalda

Conec un llogaret. És allà, on s’esvaeixen tots els camins, on emanen tots els rius. Hi habiten éssers despentinats amb les ales a mig créixer. Porten el rostre rascat de branques i relliscades; fulles enganxades als pòmuls bruts de terra humida. El seu cos és un decorat de cicatrius boterudes, cuixes ensangonades, fractures esbiaixades. …………………………………………………………….el…

La llibertat i altres exilis

L’any 1942, Aulus-les-Bains, una població francesa fronterera amb el Pallars Sobirà, va rebre 587 persones jueves al centre de confinament; se sumaven a les que ja havien arribat en els darrers anys. Unes 160 van aconseguir escapar-se creuant els Pirineus amb l’ajuda dels passadors de la vall. Resseguien camins d’esperança, camins de refugi que havien…

Salvavides

Una promesa carmesí et regalima pels llavis. Apropes la boca al meu lòbul esquerre i nombres un mot compost que parla de vida, d’aferrar-s’hi. Ho dius en un ofec, amb certa urgència, mentre el teu cap vacil·lant s’aparta del meu. Però abans m’esgarrapes un tros d’orella amb la punta de les dents i ensumo la…

Vitis Vinifera

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Pantigana

“Som pagesos, no som hippies ni poetes… i entenem que la natura per si sola és la major obra d’art” el Celler del Batlliu Dono salts seguint el rastre d’una dona. De vegades se’m perd, però el vent, amb un dels seus cops, em porta l’olor que li és pròpia, garnatxa i macabeu. I me…

La memòria oxidada

Vídeo de la lectura del relat El padrí Miquel va morir a deshora, només en guardo records petits que la memòria s’ha cuidat de transformar. Mans aspres, sempre emmascarades de negre, i una mirada líquida que espurnejava a cops de martell. Ell i les seves eines: el mall, el botavant, l’enclusa, les tenalles… paraules que…

Finestres

“Quins plans tens?”, em diuen. És una d’aquelles preguntes que apunten al futur. Et podria oferir multitud de respostes, depenent de com m’enganxis, però em guanya la més simple, real i sincera, la que domina el meu present.  Has tret mai el cap per la finestra? Jo ho faig al dematí, també al capvespre, i…

Quaranta escuts

Com cada tarda, la Mercè s’asseu al banc de pedra sota el gran arbre que algú va plantar, ves a saber quan, en un extrem de la plaça del poble. El pedrís ha anat absorbint tota l’escalfor del sol que es desploma en vertical aquest estiu avançat. Ella recolza l’esquena a la pedra i deixa…

Escarba

“Espero tant i tant de tu que esperant moro amb tu” Maria Arnal i Marcel Bagés “A la vida”, 45 cerebros y un corazón Atrapada dins d’un forat, en el melic profund d’una vall sense nom, aixeca el cap; un gest contra l’asfixia. Com sortir del clot. El vent xoca entre cingles, s’endú el so…

Revoltim de primavera

L’aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s’escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d’un esclat,  aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l’horitzó. Qui ha…