Olor a ranci

– Jo sempre he volgut ser una bona noia. Sempre. – I qui no? – Estudiar quan tocava estudiar. No saltar-me la classe de repàs, ni el bàsquet. Potser no destacava en res, però no em quedava mai enrere. El professor de pintura deia que no se’m donava del tot malament, sobretot si copiava un…

Si no puc vibrar, aquesta no és la meva revolució

Aquesta història està basada en fets reals i s’està adaptant la versió cinematogràfica. Pròximament la tindreu a les vostres pantalles. —Irene, estàs de camí a casa? —va preguntar per telèfon l’Helena amb veu d’ensurt. —Sí, estic arribant. Què passa? —Ens han entrat a robar. Tota la casa està regirada, la policia acaba d’arribar. —Ara mateix…