«Vaig morir per la bellesa», deia la poeta Emily Dickinson. Sovint escric sobre la violència, la faig parlar, la filtro per la veu. I ara, que estic preparant una exposició sobre la cacera de bruixes, encara ho faig més, més seguit, més sovint. La nostra és una història de violència i escriure sobre ella és…
Autor: muntanyesdeparaules
Pigues al cel
Bosc de criatures fantàstiquesque amb pètals d’aigua dolçaem llepen la pell.Clariana fecundaamb molsa arrapadaa la ferida d’un roure bell.Imatge tovadel meu ventre baix.Riallada de riuque versa rondallesd’animal bastardtosc i ferotge.Poncella saladai arbre llargque amb les teves fullesdibuixes pigues al cel.
La germana del desig
La vida que creix lluentvida roia i blanca i groga, violeta.La vida que esclata als margesruda, juganera.Fer camí i saber que sempre hi seranper saltar-hi a dins;espigues de cugula.Conèixer que amb els anysla primavera brota a dinsi fa pessigolles a les vísceres,a les flors que s’escampende les cames al ventre:mantell de colorstots els focs.I agrair-li…
Una tartera sencera
Pedra xica, precisa, ínfima.Roc raquític, cantellut.Òrfena de purpurinadorms a terra per atzar.Germana borda,aspra i errant,no ets menys pedra que les altres pedresrobustes, fermes, imponents.Amb el teu cos xictens fragments de totes elles:que vas ser pedra d’una altra més granfins que vas emancipar-te.La que no es veula que no pesala que sent el pes i les…
Aüc
El brunzit pelut, groc i negreque besa l’estigma de la flor.El vent que xiula i en despenja un pètal.El frec lleuger d’animal lluent que el carregai se l’emporta al niu.En el teu aücen diries silenci,però és el poema ingràvidque dicta la muntanya. … Comparteixo el poema que he escrit pel projecte Fera Pyrenees Mountain Gravel…
Tractors
A casa sempre hem tingut tractors. Sempre hi ha hagut algú que cuidava la terra i el bestiar. Ara ho fa el papa, abans ho feien la padrina i el padrí i més abans els pares d’ella, ja que era la pubilla. Jo també vaig ser pubilla durant una temporada que es va allargar quinze anys, però…
Xile
Acabava de complir 21 anys i estava fent un intercanvi acadèmic d’un any a Xile. El curs anterior havíem estat ocupant diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona en una època de lluita estudiantil frenètica. Tres anys abans, havia deixat de viure de forma permanent al meu poble, Santa Maria de Meià, on hi…
Boira
Les hores següents a la seva mort m’havia de clavar els dits a la boca de l’estómac per intentar tapar l’abisme que s’hi havia obert. Però vaig respirant la seva absència per omplir d’amor aquest forat que tinc entre les costelles. En un llibre de filosofia per a profans* vaig llegir que els vitalistes són…
La memòria dels estels
Aquestes muntanyes són com dinosaures adormits. Els dies de pluja les seves parets regalimen de negre, com si a dins hi cremés foc i supuressin estalzí. De fet, hi ha gent que s’imagina petites fogueres al seu interior, al qual pots accedir des d’alguna bauma i així escalfar-te amb el murmuri de les veus velles…
Estreno secció a Catorze.cat: “A bocafoscant”
Aquest novembre he començat a col·laborar amb el mitjà cultural Catorze.cat. Un cop al mes, us escriure des de la meva cambra pròpia, “a bocafoscant”, que és el títol de la meva secció, que està a dins d’una de més àmplia que s’anomena “Cambres pròpies”. Em fa molta il·lusió començar aquestes col·laboracions. Catorze.cat és un…
Les filles del cor
A continuació podeu llegir tres textos inspirats en les Filles del Cor, unes noies que tocaven i cantaven rere reixes a la Venècia del segle XVIII perquè les dones no es podien mostrar en els escenaris. Van ser educades musicalment als Ospedale (hospicis) de la ciutat, ja que la majoria eren orfes o de famílies…
Temps de xicoies
Primer van ser les dents grises i fredes del motocultor, que queixalada a queixalada m’anaven esponjant, airejant. Tot seguit van venir els fems, em van mesclar amb merda fermentada de bèsties que caguen per sota la cua, per la boca fosca que escup. Encara no havien explotat les xicoies, amb aquella manera que tenen de…