Un dia em vas dir

que de tots els racons del món,

preferies l’alta serenor

dels camps espigats.

Que quan no podies més

tancaves els ulls

i et transportaves de nou

a paratges d’infantesa.

I em dol i em dol

perquè totes les coses que passen

passen sense tu.

I em dol i em dol

perquè totes les coses que passen

passen sense tu.

Amb mi s’ha quedat

aquest aire suau

que dansa les espigues.

El sol de maig

i un arbre robust

que porta el teu nom.

I em dol i em dol

perquè totes les coses que passen

passen sense tu.

I em dol i em dol

perquè totes les coses que passen

passen sense tu.

Al teu costat hi he fet un niu

i des de les teves branques

agafo impuls i emprenc el vol.