Per què no ens parlem?

Per què tenim la costum de no explicar-nos? D’evadir conflictes i optar pel silenci, la inacció, que és la pitjor de les respostes? Fugides cap endavant que ens fan ensopegar amb alguns mots encallats.

Tenim por, a què? A ferir a l’altre o a no voler-nos escoltar? Aquesta paràlisi fa que amunteguem paraules no dites, tot entonant frases de consens, llocs comuns, mentre ens calcem ràpid les sabates, llestos per la fugida. Darrere deixem un rastre d’interrogants i cicles que triguen temps en tancar-se.

Sí, em senta fatal el mutisme dels covards i desafio a qui em digui que no hem d’esperar res dels altres; per mi el respecte és una exigència. En canvi, adoro el silenci còmode que regna entre els qui no necessiten disparar tot l’arsenal de verborrea per evitar pàgines en blanc, el d’aquelles relacions netes que s’escriuen a través de respiracions i gestos, on una no es perd mirant l’horitzó.

Un comentari Digues la teva

  1. Eva ha dit:

    No podría estar més d’acord amb tu! Sembla que vivim en una societat atemorida . Existeix la necessitat de pertànyer a un grup social dominant o no..però pertànyer a alguna cosa lloc. Tot i que penso que és important sentir-se d’un lloc o d’un grup, no sempre s’ha d’estar d’acord amb lo que un grup, societat o estament creu. És important estar obert a escoltar a d’altres i SER CRÍTIC, però desde la crítica respectuosa. Lluny dels reptes.
    M’encanta el teu blog!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s