Cugula neix d’un tall, d’un sot que esventra la terra, d’una ferida que a voltes s’obre de nou i d’altres roman suturada per cucs i flors. És un recull de textos, poemes i relats que he publicat prèviament, però també conté poesies inèdites, com la majoria d’il·lustracions de l’obra, fetes per persones diverses. Durant la lectura…
Promesa de tardor
Deixar que l’agost marxi a poc a poc perquè arribi el setembre i t’abraci amb la seva promesa de tardor; notar el cruixir de les branques quan estrenyen el teu cos. Cobrir la pell amb una capa fina de records cada vesprada a la fresca. Veure la llum del dia recular. Voler ser cada núvol…
Les meves muses de 84 anys
La meva yaya Ana i la meva padrina Angelina tenen la mateixa edat i jo tinc la ventura de tenir-les amb mi. La yaya va néixer un 20 de maig, la padrina el 2 de juny. Totes dues el 1940, són filles de la Postguerra. L’una ho va fer a Trevélez (Granada), l’altra a Santa…
Bruixes de dol (Exposició)
“Bruixes de dol. De les Ordinacions d’Àneu a les caceres actuals” és una exposició en format d’instal·lació artística que ofereix un recorregut per l’estigmatització, la invisibilització i els diferents tipus de violències que han rebut les dones, en especial les del món rural, des de la cacera de bruixes fins a l’actualitat. La proposta forma…
Escriure sobre violència
«Vaig morir per la bellesa», deia la poeta Emily Dickinson. Sovint escric sobre la violència, la faig parlar, la filtro per la veu. I ara, que estic preparant una exposició sobre la cacera de bruixes, encara ho faig més, més seguit, més sovint. La nostra és una història de violència i escriure sobre ella és…
Pigues al cel
Bosc de criatures fantàstiquesque amb pètals d’aigua dolçaem llepen la pell.Clariana fecundaamb molsa arrapadaa la ferida d’un roure bell.Imatge tovadel meu ventre baix.Riallada de riuque versa rondallesd’animal bastardtosc i ferotge.Poncella saladai arbre llargque amb les teves fullesdibuixes pigues al cel.
La germana del desig
La vida que creix lluentvida roia i blanca i groga, violeta.La vida que esclata als margesruda, juganera.Fer camí i saber que sempre hi seranper saltar-hi a dins;espigues de cugula.Conèixer que amb els anysla primavera brota a dinsi fa pessigolles a les vísceres,a les flors que s’escampende les cames al ventre:mantell de colorstots els focs.I agrair-li…
Una tartera sencera
Pedra xica, precisa, ínfima.Roc raquític, cantellut.Òrfena de purpurinadorms a terra per atzar.Germana borda,aspra i errant,no ets menys pedra que les altres pedresrobustes, fermes, imponents.Amb el teu cos xictens fragments de totes elles:que vas ser pedra d’una altra més granfins que vas emancipar-te.La que no es veula que no pesala que sent el pes i les…
Aüc
El brunzit pelut, groc i negreque besa l’estigma de la flor.El vent que xiula i en despenja un pètal.El frec lleuger d’animal lluent que el carregai se l’emporta al niu.En el teu aücen diries silenci,però és el poema ingràvidque dicta la muntanya. … Comparteixo el poema que he escrit pel projecte Fera Pyrenees Mountain Gravel…
Tractors
A casa sempre hem tingut tractors. Sempre hi ha hagut algú que cuidava la terra i el bestiar. Ara ho fa el papa, abans ho feien la padrina i el padrí i més abans els pares d’ella, ja que era la pubilla. Jo també vaig ser pubilla durant una temporada que es va allargar quinze anys, però…
Xile
Acabava de complir 21 anys i estava fent un intercanvi acadèmic d’un any a Xile. El curs anterior havíem estat ocupant diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona en una època de lluita estudiantil frenètica. Tres anys abans, havia deixat de viure de forma permanent al meu poble, Santa Maria de Meià, on hi…
Boira
Les hores següents a la seva mort m’havia de clavar els dits a la boca de l’estómac per intentar tapar l’abisme que s’hi havia obert. Però vaig respirant la seva absència per omplir d’amor aquest forat que tinc entre les costelles. En un llibre de filosofia per a profans* vaig llegir que els vitalistes són…
