Em fa molt feliç haver escrit la carta que acompanya el gran mural de la padrina de Sort. En aquest enllaç podeu conèixer a fons el projecte i llegir la carta, que també teniu a continuació: Estimada padrina,Gran part del nostre món es troba al rebost on has aprovisionat la memòria. Aquí ens has ensenyat…
Categoria: Textos
La voluntat
Heus aquí un feix d’ideesque podeu desplegar quan em mori.Les guardaré ben doblegadesa no sé on. Així que pesqueu les paraules al venti quedeu–vos amb lesque us facin més patxoca.O barregeu-les totes,creeu-ne de noves.Podeu no fer-me cas,no esteu obligadesa seguir la meva voluntat.No esteu obligadesa seguir la voluntat de ningú. Si voleu,feu la vostra pròpia…
Cugula
Cugula neix d’un tall, d’un sot que esventra la terra, d’una ferida que a voltes s’obre de nou i d’altres roman suturada per cucs i flors. És un recull de textos, poemes i relats que he publicat prèviament, però també conté poesies inèdites, com la majoria d’il·lustracions de l’obra, fetes per persones diverses. Durant la lectura…
Promesa de tardor
Deixar que l’agost marxi a poc a poc perquè arribi el setembre i t’abraci amb la seva promesa de tardor; notar el cruixir de les branques quan estrenyen el teu cos. Cobrir la pell amb una capa fina de records cada vesprada a la fresca. Veure la llum del dia recular. Voler ser cada núvol…
Les meves muses de 84 anys
La meva yaya Ana i la meva padrina Angelina tenen la mateixa edat i jo tinc la ventura de tenir-les amb mi. La yaya va néixer un 20 de maig, la padrina el 2 de juny. Totes dues el 1940, són filles de la Postguerra. L’una ho va fer a Trevélez (Granada), l’altra a Santa…
Escriure sobre violència
«Vaig morir per la bellesa», deia la poeta Emily Dickinson. Sovint escric sobre la violència, la faig parlar, la filtro per la veu. I ara, que estic preparant una exposició sobre la cacera de bruixes, encara ho faig més, més seguit, més sovint. La nostra és una història de violència i escriure sobre ella és…
Aüc
El brunzit pelut, groc i negreque besa l’estigma de la flor.El vent que xiula i en despenja un pètal.El frec lleuger d’animal lluent que el carregai se l’emporta al niu.En el teu aücen diries silenci,però és el poema ingràvidque dicta la muntanya. … Comparteixo el poema que he escrit pel projecte Fera Pyrenees Mountain Gravel…
Tractors
A casa sempre hem tingut tractors. Sempre hi ha hagut algú que cuidava la terra i el bestiar. Ara ho fa el papa, abans ho feien la padrina i el padrí i més abans els pares d’ella, ja que era la pubilla. Jo també vaig ser pubilla durant una temporada que es va allargar quinze anys, però…
Xile
Acabava de complir 21 anys i estava fent un intercanvi acadèmic d’un any a Xile. El curs anterior havíem estat ocupant diverses facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona en una època de lluita estudiantil frenètica. Tres anys abans, havia deixat de viure de forma permanent al meu poble, Santa Maria de Meià, on hi…
Boira
Les hores següents a la seva mort m’havia de clavar els dits a la boca de l’estómac per intentar tapar l’abisme que s’hi havia obert. Però vaig respirant la seva absència per omplir d’amor aquest forat que tinc entre les costelles. En un llibre de filosofia per a profans* vaig llegir que els vitalistes són…
Estreno secció a Catorze.cat: “A bocafoscant”
Aquest novembre he començat a col·laborar amb el mitjà cultural Catorze.cat. Un cop al mes, us escriure des de la meva cambra pròpia, “a bocafoscant”, que és el títol de la meva secció, que està a dins d’una de més àmplia que s’anomena “Cambres pròpies”. Em fa molta il·lusió començar aquestes col·laboracions. Catorze.cat és un…
Les filles del cor
A continuació podeu llegir tres textos inspirats en les Filles del Cor, unes noies que tocaven i cantaven rere reixes a la Venècia del segle XVIII perquè les dones no es podien mostrar en els escenaris. Van ser educades musicalment als Ospedale (hospicis) de la ciutat, ja que la majoria eren orfes o de famílies…