Deixar que l’agost marxi a poc a poc perquè arribi el setembre i t’abraci amb la seva promesa de tardor; notar el cruixir de les branques quan estrenyen el teu cos.

Cobrir la pell amb una capa fina de records cada vesprada a la fresca.

Veure la llum del dia recular.

Voler ser cada núvol d’aquest cel per poder saltar al buit; esdevenir gota d’aigua.