Pedra xica, precisa, ínfima.
Roc raquític, cantellut.
Òrfena de purpurina
dorms a terra per atzar.
Germana borda,
aspra i errant,
no ets menys pedra que les altres pedres
robustes, fermes, imponents.
Amb el teu cos xic
tens fragments de totes elles:
que vas ser pedra d’una altra més gran
fins que vas emancipar-te.
La que no es veu
la que no pesa
la que sent el pes i les veus.
Però ara ets La Pedra
La Pedra de les meves mans.
I amb el teu cos breu
xicotet
fi i escapçat
vens amb mi
vent del meu atzur.
Expressió mínima.
Tu i la teva lleugeresa
primavera.

…

Comparteixo el poema que he escrit per la campanya de micromecenatge “Una tartera sencera” del @taller.tartera de La Seu d’Urgell (Alt Urgell). Coneixeu el projecte? Us animo a xafardejar el seu Instagram i a entrar a l’espai web de Goteo, on hi ha l’explicació de la campanya. Hi trobareu totes les iniciatives artístiques que promouen per tal de fomentar la creació local.

Ara s’han mudat en un altre local per disposar d’un equipament més complet! Si vols contribuir a crear una tartera sencera, no dubtis a posar la teva pedra en forma d’aportació econòmica! Iniciatives com aquesta mantenen els nostres Pirineus plens de vida i amplien l’oferta cultural al servei del territori!