La vida que creix lluent
vida roia i blanca i groga, violeta.
La vida que esclata als marges
ruda, juganera.
Fer camí i saber que sempre hi seran
per saltar-hi a dins;
espigues de cugula.
Conèixer que amb els anys
la primavera brota a dins
i fa pessigolles a les vísceres,
a les flors que s’escampen
de les cames al ventre:
mantell de colors
tots els focs.
I agrair-li a la pluja que regui per dintre
i besi per fora.
Pluja lleu, pluja viscosa,
pluja fonda
torrent i llamp.
La primavera és
les flors de marge
i l’aigua que regalima
de dins a fora
amb rius i afluents
que acaronen el rostre
i els forats de la pell.
El batec de les formigues pessigant el cos.
La germana del desig.