El brunzit pelut, groc i negre
que besa l’estigma de la flor.
El vent que xiula i en despenja un pètal.
El frec lleuger d’animal lluent que el carrega
i se l’emporta al niu.
En el teu aüc
en diries silenci,
però és el poema ingràvid
que dicta la muntanya.

…

Comparteixo el poema que he escrit pel projecte Fera Pyrenees Mountain Gravel (@feragravel ), impulsat per persones boniques, com l’amic Jordi Delgado, i que compta amb nombroses col·laboradores que estimen i cuiden el territori.

Us animo a visitar el perfil del projecte i el seu espai web per deixar-vos captivar per aquesta ruta ciclista que pedala el cor dels Pirineus amb un esperit de descoberta. Tal com es defineixen: es tracta d’una iniciativa que aposta pel turisme curós amb els ecosistemes i les societats que l’acullen. Lligada a projectes locals, accessible amb tren i que promou accions de compensació pel CO2 generat.

“Passar sense deixar empremta i on cada ciclista passi a formar part del paisatge”

El poema que us comparteixo reflexiona entorn la idea de SILENCI i conté un mot ben suggerent, “Aüc”, que és el crit allargassat i proferit amb força, sovint amb la finalitat d’excitar o esporuguir els animals o les persones.

Que la poesia us bressoli en les vostres travesses!