Ens els últims anys, la pell de la padrina s’havia fet molt fina, quasi transparent. Quan l’anàvem a veure, ens donava la mà i esbossava un somriure. Jo li deia: “Padrina, però quina pell meu suau. Quin gust, acariciar-te.” L’últim dia que vam estar juntes, vaig decidir explicar-li coses de la seva vida mentre li…