Aixalda

Conec un llogaret. És allà, on s’esvaeixen tots els camins, on emanen tots els rius. Hi habiten éssers despentinats amb les ales a mig créixer. Porten el rostre rascat de branques i relliscades; fulles enganxades als pòmuls bruts de terra humida. El seu cos és un decorat de cicatrius boterudes, cuixes ensangonades, fractures esbiaixades. …………………………………………………………….el…

Biu blanc

  És una mort muda, quieta i abandonada. És una mort petita, constant, imperceptible, com una fuita de gas. Shhhhhhhh. Et deixa en estat de latència. Paralitzada. M’ho ha explicat la nova branca que ara és part de mi. Que ara soc jo. Jo brotava en una d’aquelles feixes perdudes, traient el cap entre murs…

Escarba

“Espero tant i tant de tu que esperant moro amb tu” Maria Arnal i Marcel Bagés “A la vida”, 45 cerebros y un corazón Atrapada dins d’un forat, en el melic profund d’una vall sense nom, aixeca el cap; un gest contra l’asfixia. Com sortir del clot. El vent xoca entre cingles, s’endú el so…