Revoltim de primavera

L’aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s’escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d’un esclat,  aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l’horitzó. Qui ha…

Orgull al marge

Existeix un tipus d’orgull outsider, rústic, aspre com les roques que decoren l’escenari on ens va tocar créixer, sec com els matolls a l’hivern, difuminat per tanta boira. És un orgull compartit per totes aquelles que estimen sense remei els territoris d’ubicació dubtosa sobre mapa. La certesa de saber-se d’un lloc que mai sortirà als…

La vida simple

Escriure significa deixar abandonats retalls de frases que algun dia podrien transformar-se en conte, en text, qui sap si en novel·la. Però es queden arraconats en un tros de paper i s’obliden, com s’obliden tantes i tantes coses que un dia van ser importants, que van aparèixer davant nostre de sobte, amb tota la significació…

Punts grocs

Fa poc més d’un any, la Sílvia i jo ens vam perdre per una regió del nord del Nepal. Punt i a part del viatge que reprendríem a Catalunya, sense sospitar, tan sols imaginant, on podríem estar vivint a hores d’ara. Anàvem i tornàvem pels caminets traçats arreu de la vall del Langtang i sempre…

Capítol I

Hi havia una vegada una nena que s’havia oblidat de jugar. Va ser de forma gradual, imperceptible. No recordava el nom d’alguns jocs ni què havia sentit en practicar-los. Però aquella amnèsia, aquell buit, li provocava una enyorança que no sabia ben bé d’on venia. Amb el pas del temps, se li havien estirat les…

Les bruixes porten dol

Ahir ens vam mimar amb un parell d’amics-germans assistint a un espectacle que es diu Cuidem-nos i que està protagonitzat per quatre artistes que porten el nom d’Ovidi 4. El record borrós de l’antic Bahia del carrer Olzinelles de Sants es va fer nítid en una Lleialtat Santsenca que ens obrira les portes de nou,…

Ocre pols

L’Associació de Relataires en Català organitza un concurs mensual de microrelats amb el títol de Virtuts. Aquests mes de gener va sobre la Fortalesa i aquesta és la meva proposta: — Ocre pols Hi ha una estampa al fons de l’habitació que en 40 anys la padrina Mercè no ha mogut de lloc. La pols…

Vida al barri

Inauguro una sèrie de relats que neixen de conversacions surrealistes amb amics i amigues. Idees que ens sorgeixen de cop mentre conduïm distretes el cotxe, païm el sopar amb una copa de vi a la mà o mirem ves a saber què des del sofà. Històries que mereixen ser escrites perquè en el moment d’imaginar-les…

Líquida violeta

Te’n recordes quan pintava aquarel·la sobre la teva pell? Bolcava la pintura dins del clot del teu melic, que era d’un violeta intens. Del teu centre traçava línies que et pujaven per l’abdomen, fins al pit, o que et tenyien el pel cargolat que s’eriçava a pocs centímetres. Tu t’incorporaves per besar-me i regalimava violeta…

A la mentida li han caigut les dents, corcades

Recupero un text que vaig escriure el 5 d’octubre des de Nepal per publicar-lo com a opinió per La Burxa. Avui fa 2 mesos que el vaig redactar i és un bon moment per recuperar sensacions i emocions viscudes en unes setmanes intenses que condensen tristesa, il·lusió, incertesa, por i esperança, esperança malgrat tot, com…

Tornar

TORNAR. Tornar a on? Tornar a qui? Tornar a què? Potser tornar a aquest sol de tardor que treu el glaç de les galtes. Això deu ser casa. Uns primers dies amb el Whats App carregat de missatges d’amigues i amics que procuren recollir els trossos d’una veu fragmentada i plena dels dubtes que s’arrosseguen…

Cabdell i agulles

Sota l’esguard dels cims d’un blanc etern, un grup de dones teixeixen la història d’un poble, que, com el temps, no resta immutable La Mingmar, la Kusang i la Sarita es troben cada tarda davant l’hostal que regenta la Mingmar i la seva família. Fan girar amb la mà un estri de fusta que anomenen ti per…