Camins de bosc

em gronxen.

Tou bressol.  

Estar.

Sentir-se bedoll, cirerer 

o heura que puja entremaliada fins al balcó. 

I aigua que llisca

sobre còdols de riu valent.

Ànima de gel, brava, espumosa. 

La molsa enganxada als narius.

(Respira)

Octubre és energia plana

que flota sobre la superfície boteruda de la vall.

És quan la veu,

quan els murmuris,

cauen.

I una gota que llisca pel nas

diu: 

“suau, suau…

… a poc…a…”

Rep la benvinguda

amb l’enyorança

dels dies perduts

d’agost.

Mentre criatures de fines plomes

volen marxar.

I per aquest tapís

mosaic

de textures verdes

i grogues

obren la boca

petits volcans

que escupen fulles 

com lluentons.

Ho saben.

Ho saben

tots els éssers lliures de paraules.

Ho saben

sense dir-ho.

Afineu bé els instints

que tots els colors del foc ens esperen

*Vaig escriure aquest poema durant la residència artística al Centre d’Art i Natura de Farrera, del 6 al 8 d’octubre del 2021, i el vaig recitar a l’Aplec Saó, concretament a l’Ermita de Santa Eulàlia d’Alendo, juntament amb dos poemes més que penjaré els propers dies.