La comunicació és un dels meus puntals. Però el periodisme no és la meva vocació, tan sols és l’excusa perfecta per apropar-me a realitats que d’entrada em serien vetades. És el meu passaport. Un cop dins m’agrada moure’m com una antropòloga per observar les situacions diverses i els seus ritmes. Aquest blog és el meu quadern de camp, en el qual m’escric en relació al que visc i així poder explicar-me.
