Vés al contingut

Muntanyes de paraules

Ivet Eroles Palacios

Qui sóc?
Nepal
Fragments
Relats
Companyes de viatge
Escriu-me

Íntim, Fragments, Reflexió

Contradiccions

Publicat per muntanyesdeparaules el Octubre 25, 2016febrer 23, 2017

S’acaba el dia i em dono permís per contradir-me amb tot el que he afirmat avui.

Share this:

Twitter
Facebook

T'agrada:

M'agrada S'està carregant...

Related

Navegació d'entrades

Entrada prèvia Si no puc vibrar, aquesta no és la meva revolució

Entrada següent Calaixos

Deixa un comentari Cancel·la la resposta

Escriu aquí el comentari...

Fill in your details below or click an icon to log in:

Correu electrònic (necessari) (Address never made public)

Nom (necessari)

Lloc web

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. ( Log Out / Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Google. ( Log Out / Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. ( Log Out / Canvia )

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. ( Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Avisa'm per correu electrònic si hi ha més comentaris

Núvol de categories

Dibuixos Fragments Nepal Periodisme Política Reflexió Relats Íntim

Muntanyes de paraules

Muntanyes de paraules

Visites

5.887

Publicacions més vistes

Revoltim de primavera

Instagram

Amigues que t’empenyen costa amunt, facilitant-te les eines bàsiques per fer aterrar sobre el paper tot allò que alça el vol entre les parets del crani. Gràcies @colladovero8 , @meripch i @sala_ester per evitar que els anys es converteixin en una distància física i fer que siguin un camí curull d’aprenentatges, cura i companyia. Aquesta primavera es gira feina ;) #escriure #blogs #muntanyesdeparaules #creativitat #projectes #llibretes #lectura #escriptura #literatura #art #regals #relats #projects #writing #books #notebook #primavera #spring

[ Aquests dies sento el pessigolleig de la primavera, com un avís llunyà, no és una arribada definitiva, tan sols un anunci. Si només visquéssim encapsulades en allò que ens porta el temps, m'abandonaria al xiuxiueig que reconec any rere any, quan una nova explosió de la natura s'atansa. Però la realitat és freda i conjuga a la perfecció totes les variants de la injustícia. 12 de febrer de 2019, una nova data que quedarà gravada en els calendaris vitals que s'agiten amb especial virulència des de fa mesos. Estem a l'avantsala, a l'inici d'alguna cosa. Qüestions prèvies. Quan això esclati, que ho faci amb tota la força] . . . 📚Revoltim de primavera L'aire va ple de partícules de primavera, les deixa enganxades arreu, a les roques, a la pell, s'escolen per les narius, que les impulsen endins, arrencant sons al seu pas. Les pupil·les resten atentes a la imminència d'un esclat, aquella explosió cíclica que avança a mesura que el sol guanya segons a l'horitzó. Qui ha portat la primavera? Arriba a deshora. Potser tan sols com un miratge, un dolç engany, els minuts previs abans del joc. Galtes de color rosat sota el frec suau d'un raig de sol al migdia. La llum es projecta d'una altra manera. I a poc a poc s'abandona el son, la mandra es queda sota al llençol, on tu ja no hi ets, perquè estàs a fora, agafant aire, a punt per l'esclat; ensuma fort, a veure si intueixes per on vindrà. Poseu-me dins d'una bombolla on només hi hagi primavera, diries, així, en aquest precís i minúscul instant, així em vull sentir de per vida. Però les bombolles exploten. No juguis amb la permanència d'un segon, no hi ha res més immòbil que el temps. Espera't, que la càlida carícia de l'aire no et confongui. Aquí tenim ganes de jugar, però la paciència dona marge a la imaginació, al transcórrer fluctuant i rítmic del desig. També pots llegir el text complet a 👉 https://muntanyesdeparaules.com/2019/02/12/revoltim-de-primavera/ #muntanyesdeparaules #primavera #escriptura #relats #llegir #catala #llibertatpresospolitics #llibertat #groc #autodeterminacio #esclat #poderpopular #literatura #art #escriptura #frases #aire #respirar #explosio #revolta #revoltim

Existeix un tipus d’orgull outsider, rústic, aspre com les roques que decoren l’escenari on ens va tocar créixer, sec com els matolls a l’hivern, difuminat per tanta boira. És un orgull compartit per totes aquelles que estimen sense remei els territoris d’ubicació dubtosa sobre mapa. La certesa de saber-se d’un lloc que mai sortirà als anuncis d’Estrella Damm i d’un parlar que difícilment es fa espai entre les sèries i programes de TV3. La satisfacció de pertànyer a un indret que queda lluny de l’arquetip de catalanitat. Potser això modela el caràcter, no tenir referents explícits a qui assemblar-se, reconèixer l’ancestre pagès que et precedeix i no el burgès de veu profunda i cop al pit. Tenim un diamant que ens agrada brut, sense polir. Poca gent i l’aire que despenja les fulles a finals d’any. Es tracta de l’orgull propi dels llocs petits, dels espais singulars; fins i tot l’he reconegut als ulls d’alguna gent de barri a Barcelona. Un orgull de fàcil aprovació i mirada perduda que evoca mots com “comunitat”, “pinya”, “identitat”, “poble”. Quan els Ovidi 4 llegeixen el manifest “Los del sud us matarem a tots” als seus espectacles, la riallada es fa inevitable. Un esclafit de complicitat, de compartir una manera de fer desmanegada lluny de la pompositat d’alta gamma. És l’orgull canalla fet prosa que t’entrega la consciència de ser un sud dins del nord. Això i esperar la propera publicació a xarxes de les Milícies de l’Oest. Moltes ens trobem transitant entre els llocs d’on som i on hem anat, sense saber ben bé si d’on venim és cap a on anem. Ara m’acull una terra de matinades gèlides i muntanyes boterudes, d’arbres pelats que em recorden les alzines i roures vells que sempre han acompanyat el traginar de la padrina. En aquest anar i venir, tornar a casa es converteix en un espectacle; les roques, els colors, el riu, que t’obre pas. I casa, on és? Potser en cada tram de la carretera corba que connecta els teus dos suds en aquest extrem de nord. 🙋‍♀️També pots llegir el text al blog: https://muntanyesdeparaules.com/2019/01/16/orgull-al-marge/ #literatura #escriure #blog #orgull #muntanyesdeparaules #montsec #pallars #llegir #relat #català #expressio

I avui, un recull de fragments per fer simple la vida, el podeu llegir complet a ▶️https://muntanyesdeparaules.com/2018/12/19/la-vida-simple/. Sempre m'han agradat els dimecres! 🤸🏽‍♀️ . --- Escriure significa deixar abandonats retalls de frases que algun dia podrien transformar-se en conte, en text, qui sap si en novel·la. Però es queden arraconats en un tros de paper i s’obliden, com s’obliden tantes i tantes coses que un dia van ser importants, que van aparèixer davant nostre de sobte, amb tota la significació que com capaços de significar. Vas deixant un rastre de paràgrafs a mig fer, d’idees sense concretar, i un dia, passes de nou pàgina i les trobes allà. Sense afany de protagonisme, defugint de la glòria. “Pluja inquieta que degoteges al teulat i calmes la meva tempesta. Copet a copet. Clec, clec. Em demanes permís per entrar? Et duc dins i no m’importa que ploguis. T’endús allò vell, ressec, que m’esquerda i fas que tot reneixi a ritme constant, perenne… Visc la pluja eterna, en la neu constant”, diu una pàgina arrencada de llibreta, dins d’un quadern rebregat. I és quan et dones compte que sempre hi ha idees que et persegueixen, que tornen a tu, situacions que t’arraconen i que et fan aprendre de nou el camí de sortida, que et connecten amb un jo del passat, que més que inexistent, està en tu. “Tanca ells ulls, quants sons ets capaç d’escoltar? Ja t’hi havies fixat?”.“Aquesta pulsió d’aportar quelcom singular, d’arribar als altres per comunicar-nos des del ventre, des del cor, des de l’úter”, m’imagino en el moment de traçar les primeres paraules, ja no recordo ni quan ni com, però sempre he estat jo. “He projectat en ell la meva llum”, diu una altra, “el cel ja l’he tocat, des de l’escletxa de l’ànima” (...) ‼️ Llegeix el text complet a www.muntanyesdeparaules.com ‼️ . . . #lavidasimple #simplelife #muntanyesdeparaules #escriure #blog #frases #literatura #dibuixos #relats #contes #literatura #literature #writing #lectura #cultura #culturacritica #creativitat

Idees que prenen forma; dibuixant i escrivint el segon capítol d’un conte que vaig començar fa temps (aquí podeu rellegir la primera part: https://muntanyesdeparaules.com/2018/04/23/capitol-i/)👩🏻‍🎨 . No es tracta de fer-ho bé ni d’intentar ser la millor, això va simplement d’expressar-se i de generar espais de comunicació entre persones a través de l’empatia i la comprensió mútua. D’això tracta l’escriptura i qualsevol expressió artística. Totes les històries que us explico us pertanyen, de la mateixa manera que m’he fet meves totes les que algun dia han arribat a mi, potser de la mà de persones que ni tan sols conec. Si una rasca una miqueta dins seu i s’observa a contrallum, pot entendre que podria arribar a ser totes les persones que coneix, per molt distants que algunes li semblin. La ficció aconsegueix que ens posem a la pell de l’altre i això és un actiu indispensable per assegurar un futur lluny de la incomprensió, la por, l’avarícia i la violència que impera a la societat. Aquest futur està a les nostres mans, que entre altres coses saben escriure i dibuixar. #muntanyesdeparaules #escriure #literatura #dibuixos #blogs #art #contes #relats #literature #writing #lectura #cultura #culturacritica #activismecultural

Comparteixo la meva darrera col·laboració amb La Directa (nº464): un relat sobre "L'estructura líquida quotidiana" 💦 Podeu llegir el text al blog: https://muntanyesdeparaules.com/2018/11/19/lestructura-liquida-quotidiana/ ✏️Il·lustració: Visual Omelette 📚Bon dilluns de lectura! ... #muntanyesdeparaules #relats #escriptura #art #blogs #moderinatliquida #amor #arrels #construir #escriure #llegir #lectura #write #writing #writer #frases #reading #read #bauman #literature #literatura @directa.cat #ladirecta

Facebook
Twitter

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: